UD02 · Pràctiques

Com estan organitzades estes pàgines. L’enunciat es presenta com el contaria una persona del negoci, no com una llista d’entitats: decidir què és una entitat, un atribut o una relació forma part del treball. Les tasques, la comprovació i els errors habituals estan plegats: desplega’ls quan els necessites, no abans de pensar.

Reptes de requisits (2.11 a 2.14). Els enunciats d’estes quatre pràctiques estan escrits com un document de requisits: diversos paràgrafs, regles disperses, dades que no pertanyen al sistema i frases que admeten més d’una lectura. Ningú et diu quines són les entitats ni què és una relació ternària. Dedica la primera sessió a llegir, subratllar i escriure les teues preguntes i supòsits abans de dibuixar res.

Mètode per a tots els exercicis. (1) Subratlla substantius i verbs; (2) decidix entitats i identificadors; (3) relacions i cardinalitats en els dos sentits; (4) atributs, inclosos els de les relacions; (5) revisa redundàncies i escriu els supòsits que hages hagut de fer.

Pràctica 2.1 · Biblioteca municipal: de l’enunciat al diagrama

Objectiu

Aplicar la metodologia de cinc passos per a construir un diagrama E/R complet a partir d’un relat d’una persona del negoci.

Context

La biblioteca d’un barri vol deixar el quadern i passar a una base de dades. El seu responsable et conta com treballa.

Enunciat

«Quan arriba un llibre nou l’apunte amb el seu ISBN, el títol, l’editorial i l’any. Hi ha llibres escrits per diverses persones i autors amb molts llibres en el nostre catàleg; de cada autor anote com es diu i d’on és, i als que es repetixen els pose un codi per a no confondre’ls.

De cada llibre sol comprar diverses còpies. Les distinguisc amb un número que els apegue al llom (la 1, la 2, la 3…), i eixe número comença una altra vegada en cada llibre. Apunte també si la còpia està nova, usada o deteriorada.

Els veïns es fan socis amb el seu DNI, el seu nom i un telèfon, i els done un número de carnet. Quan algú s’emporta una còpia a casa, anote el dia que se l’emporta, fins quan pot tindre-la i el dia en què la torna de veritat. Hi ha llibres que porten mesos prestats i altres que mai no han eixit. A alguns socis els he de cridar moltes vegades.»

Desenvolupament

Seguix els cinc passos i respon a les preguntes abans d’obrir les respostes.

Ampliació

La biblioteca vol gestionar reserves: un soci pot reservar un llibre (no un exemplar concret) i es guarda la data de reserva. Afig esta relació i justifica per què es relaciona amb LIBRO i no amb EJEMPLAR.

Pràctica 2.2 · Llegir i escriure cardinalitats

Objectiu

Determinar les cardinalitats mínima i màxima d’una relació a partir de frases del llenguatge natural, i a l’inrevés.

Desenvolupament

Per a cada frase, escriu la relació en notació (mín, màx) en els dos sentits i el tipus de correspondència (1:1, 1:N o N:M). Desplega la solució per a comprovar-la.

Segona part: del diagrama a la frase

Escriu en llenguatge natural el que expressa cada diagrama:

erDiagram
    CLIENTE ||--o{ FACTURA : "rep"
    FACTURA ||--|{ LINEA : "conté"
    MEDICO }o--|| ESPECIALIDAD : "té"

Pràctica 2.3 · Plataforma de streaming

Context

Tres amics preparen el llançament d’un servei de vídeo sota demanda i et demanen el model conceptual. Este és el correu que t’envien.

Enunciat

«Hola. Us contem com volem que funcione Cinefilia.

La gent es registra amb el seu NIF, el seu nom i cognoms, un correu (no volem dos comptes amb el mateix) i una adreça de facturació: carrer, codi postal i ciutat. Hi haurà tres tarifes —bàsica, estàndard i premium— que es diferencien en el que costen al mes i en quantes pantalles es poden usar alhora. Cada client en té contractada una.

En el catàleg, cada pel·lícula té el seu títol, any i durada. La classifiquem per gèneres perquè la gent busca «comèdia romàntica» o «ciència-ficció», i també volem que es puga buscar per actor i que en la fitxa es veja qui fa de qui.

Necessitem saber què veu cada client i quan —a quina hora va començar i fins a quin minut va arribar— per a oferir «continuar veient». Sí, hi ha qui veu tres vegades la mateixa pel·li. I els clients podran puntuar-les d'1 a 5 estreles, però una sola vegada per pel·lícula, que si no es manipulen les mitjanes.»

Ampliació

Afig sèries, compostes per temporades (1, 2, 3…) i episodis numerats dins de cada temporada. Quantes entitats febles apareixen? De qui depén cadascuna?

Pràctica 2.4 · Clínica veterinària amb jerarquies

Context

Una clínica veterinària de grandària mitjana estrena sistema de gestió. La gerent descriu el seu dia a dia.

Enunciat

«Ací treballem onze persones, i de totes guarde el DNI, el nom, el telèfon i el dia que van començar. Els que passen consulta són veterinaris, amb el seu número de col·legiat i la seua especialitat; els auxiliars tenen una titulació; i en el taulell estan els administratius, dels quals apunte els idiomes que parlen perquè els estrangers ho agraïxen. Ningú no fa dos coses: o és una o és l’altra.

Als clients els coneixem per les seues mascotes: xip, nom, data de naixement i espècie. Cada mascota és d’un client, encara que un client pot portar-ne diverses. Dels gossos anote la raça i si la llei els considera potencialment perillosos; dels gats, si estan esterilitzats. Amb la resta (conills, tortugues…) no cal res especial.

Cada consulta la passa un veterinari a una mascota un dia concret. Anote el motiu, el diagnòstic i el que recepta, amb la dosi de cada medicament (nom comercial i un codi intern). De vegades un auxiliar fa una mà.»

Ampliació

Com canviaria el model si un empleat poguera ser alhora auxiliar i administratiu? I si es volguera guardar l’historial de llocs de cada empleat amb les seues dates?

Pràctica 2.5 · Revisió d’un disseny defectuós

Context

Un company ha dissenyat el model d’un gimnàs i et demana que el revises abans de passar a taules. L’enunciat és: «Els socis s’apunten a activitats (spinning, ioga…) que s’imparteixen en sales. Cada sessió d’una activitat té dia, hora, sala i monitor. Un soci reserva plaça en sessions concretes. Cada soci té una quota mensual».

Enunciat

Fes la revisió com la faria un company sènior: no saps quants problemes hi ha. Per a cadascun que troves indica l’element afectat, el tipus d’error, la seua conseqüència i la correcció. Després dibuixa el diagrama corregit i decidix si hi ha alguna cosa que no pots corregir sense preguntar al client.

Pràctica 2.6 · Autoescola: ternària o agregació

Enunciat

«En la nostra autoescola cada alumne fa les pràctiques amb el professor que li assignem, sempre en un dels nostres cotxes (cadascun amb la seua matrícula, marca i model). Apuntem el dia i l’hora de cada classe i els quilòmetres que fan. Al llarg del curs un alumne pot fer classe amb diversos professors, i un professor pot fer classe en diversos cotxes.

Quan un alumne ha acabat amb un professor i este el considera preparat, demanem examen davant de la DGT: s’anota la data i si aprova o suspén. Hi ha alumnes que mai no arriben a presentar-se, i els que es presenten poden fer-ho més d’una vegada.»

Pràctica 2.7 · Almàssera: l’entrevista que no ho diu tot

Context

Una cooperativa d’oli vol registrar la traçabilitat de la seua producció. Esta és la transcripció de la reunió amb el gerent. Com ocorre en la realitat, el client no t’ho conta tot, es contradiu i barreja coses que no són del teu sistema.

Enunciat

Gerent: Som uns cent vint socis. Cadascun té les seues finques, encara que hi ha finques que són de dos germans i llavors cadascun té la seua part. Una finca s’identifica pel seu polígon i la seua parcel·la, i està en un terme municipal.

Tu: Què lliuren els socis?

Gerent: En campanya, que va d’octubre a gener, porten l’oliva en remolc. Es pesa a l’entrada i se’ls dona un albarà amb el seu número. Normalment és d’una sola finca, però de vegades un soci barreja dos finques en el mateix viatge. El que no volem és que es barreje oliva de varietats distintes, això es rebutja.

Tu: I després?

Gerent: Es mol per lots. En cada lot entra el de diversos socis, de vegades de diversos dies. Del lot volem saber quant oli ha eixit, que se’ns pregunta molt pel rendiment. L’oli va a un dipòsit, i d’allí s’envasa en ampolles de diferent grandària. Cada tanda d’envasament l’anote amb la seua data i el nombre d’ampolles.

Tu: La venda també va en el sistema?

Gerent: No, això ho portem amb el programa de facturació. Però sí que m’importa que, si un client es queixa d’una ampolla, jo puga dir de quines finques ve l’oli que porta. Això ens ho exigix la inspecció.

Tu: I l’oli d’un lot pot acabar en diversos dipòsits?

Gerent: Doncs… depén. Quasi sempre en un, però si el dipòsit s’ompli, es passa al següent.

Pràctica 2.8 · Lloguer de cotxes: el model que recorda

Context

Un disseny que només guarda «el que és veritat ara» oblida el que ja ha passat. Una empresa de lloguer de cotxes necessita poder explicar una factura de fa tres anys.

Enunciat

«Tenim diverses sucursals i una flota de cotxes. Cada cotxe està assignat a una sucursal, encara que el movem entre elles segons la temporada; per a les auditories necessitem saber on va estar cada cotxe en cada moment.

Els cotxes s’agrupen per categoria (econòmic, familiar, de luxe) i cada categoria té una tarifa diària que revisem cada any. Quan un client signa un contracte, es queda amb el preu que hi havia eixe dia, encara que després pugi. Si algú reclama, hem de demostrar quina tarifa estava vigent.

Dels clients guardem nom, document i l’adreça on se’ls envien les factures. Les factures han de mostrar l’adreça que tenia el client quan es van emetre, no l’actual.

Els empleats tenen una categoria professional (agent, supervisor, director) que pot canviar amb els anys; el sou depén d’ella. Ens demanen informes del tipus «quants supervisors hi havia al març de 2024».

Un contracte és d’un client, per a un cotxe, entre dos dates, i el gestiona un empleat de la sucursal des de la qual es lliura el cotxe.»

Pràctica 2.9 · Enginyeria inversa: de l’albarà a les entitats

Context

En moltes empreses no hi ha requisits escrits: hi ha documents (albarans, factures, fulls de càlcul) i la gent que els usa. Un bon analista sap llegir un document i deduir el model que hi ha darrere.

Enunciat

Una distribuïdora de begudes per a hostaleria et lliura dos documents reals amb les dades sensibles substituïdes.

Document A: albarà de lliurament

Base imposable: 267,60 € · IVA 10 % sobre 23,40 €: 2,34 € · IVA 21 % sobre 244,20 €: 51,28 € · Total: 321,22 € · Pagament: transferència a 30 dies · Rebut del client: signatura i DNI

Document B: full de ruta del repartidor (fragment de full de càlcul)

Pràctica 2.10 · Dos dissenys, un guanyador

Context

Un bon disseny no es valora per com es veu, sinó per si suporta les situacions reals del negoci. Una tècnica útil és escriure casos de prova i comprovar si el disseny pot representar-los.

Enunciat

Un club de pàdel ha rebut dos propostes de model i no sap quina triar. El club descriu així la seua operativa:

«Els socis reserven una pista per a una hora concreta. En cada reserva juguen quatre persones, però de vegades només dos. Els que no són socis són convidats, i d’ells només apuntem el nom. Cada jugador paga la seua part, encara que de vegades un paga per tots. Amb el temps, alguns convidats acaben fent-se socis. Volem poder contestar a: quantes vegades ha jugat cada persona?, qui juga habitualment amb qui? i què deu cadascú?»

Proposta A

Proposta B

Pràctica 2.11 · Festival de música: edicions, escenaris i actuacions

Context

Una associació cultural organitza diversos festivals a l’any i du la programació en fulls de càlcul que ja ningú entén. T’han enviat l’apartat de requisits de la licitació. Com en un document real, hi ha dades repetides, frases ambigües i parts que no pertanyen al sistema. El teu treball és separar el que cal modelar del que no, i deixar per escrit cada decisió que prengues.

Enunciat

1. Festivals i edicions. L’associació organitza actualment tres festivals (Sonora Rock, Sonora Jazz i Sonora Folk), però preveu obrir-ne més. Cada festival té un nom i una descripció curta. Cada any se celebra una edició de cada festival, amb les dates d’inici i de fi, la ciutat seu i el pressupost aprovat. Les edicions s’identifiquen sempre pel festival i per l’any: l’associació parla de «el Sonora Jazz de 2026», mai de «l’edició 17». No es guarden edicions futures que no tinguen pressupost aprovat.

2. Recintes i escenaris. Cada edició se celebra en un recinte, que pot canviar d’un any a un altre. De cada escenari es guarda el nom, l’aforament màxim i el punt d’accés, que el personal de seguretat necessita descrit en tres parts: la zona del recinte (nord, sud, central…), la porta i les indicacions d’arribada. Els escenaris es numeren dins de cada edició (escenari 1, escenari 2…); l’«escenari 1» de 2025 no té res a veure amb el de 2026, encara que estiga al mateix lloc. Tota edició té almenys un escenari.

3. Artistes. Un artista pot ser un solista o una agrupació; no s’admeten altres tipus i ningú és les dues coses alhora (si un solista munta una banda, es dona d’alta com a agrupació a part). De tots es guarda el nom artístic, el país d’origen, els gèneres que toca (pot ser més d’un) i les dades del representant: nom, telèfon i correu, que es gestionen sempre junts. Dels solistes interessa el seu nom real i la data de naixement; de les agrupacions, l’any de formació i el nombre de components. Els components d’una agrupació són músics dels quals es guarda el nom, l’instrument principal i, per a cada agrupació a què pertanyen, la data en què hi van entrar i l’instrument amb què hi toquen. Un mateix músic pot estar en diverses agrupacions.

4. Programació. El dia es divideix en franges de trenta minuts que comencen en punt o i mitja. Cada actuació consisteix que un artista toca en un escenari durant una o diverses franges consecutives; s’anota la franja d’inici, la durada en minuts i el caixet pactat. Un artista pot actuar diverses vegades en una mateixa edició, fins i tot en escenaris diferents i dies diferents, però no pot estar en dos escenaris alhora i un escenari no pot acollir dues actuacions simultànies. L’associació vol consultar la programació d’un escenari o la d’un artista d’una ullada.

5. Personal. Tot el personal d’una edició s’identifica pel seu DNI i té nom, telèfon i talla de camiseta. Es distingeixen tècnics (amb la seua especialitat: so, il·luminació o escenari), personal de seguretat (amb el seu número d’habilitació) i voluntaris (amb els dies de la setmana en què estan disponibles). Hi ha personal de producció que no encaixa en cap de les tres categories, i és habitual que un voluntari amb formació tècnica treballe també com a tècnic, de manera que la mateixa persona pot figurar en dues categories. Cada persona s’assigna a un escenari en un torn concret (matí, vesprada o nit) d’una edició; pot cobrir diversos torns i diversos escenaris, però només d’edicions en què estiga contractada.

6. Fora d’abast. La venda d’entrades la gestiona una plataforma externa i no forma part d’aquest sistema; només es rebrà al final de cada dia el total d’assistents per escenari. Tampoc no es gestionen els pagaments a proveïdors ni la comptabilitat de l’associació.

Ampliació

L’associació vol una llista d’espera de voluntaris per edició i que un voluntari puga recomanar-ne un altre. És una relació reflexiva? Quina cardinalitat té i quina restricció necessites per a evitar que algú es recomane a si mateix?

Pràctica 2.12 · Editorial: obres, traduccions i drets d’autor

Context

Una editorial independent publica novel·la, poesia i còmic, tradueix obres d’altres idiomes i compila antologies. Hui du el catàleg i els contractes en documents de text solts i ha tingut problemes perquè ningú no sabia quin percentatge de drets corresponia a cada persona d’una obra. Et lliuren este resum de requisits.

Enunciat

1. Obres. Una obra és el text en si, independentment de com es publique. Cada obra té un codi intern, el títol, l’any de primera publicació i l’idioma original. Hi ha tres classes d’obres amb dades pròpies: les novel·les (nombre de capítols i si pertanyen a una saga, cas en què s’anota el nom de la saga i el volum), els poemaris (nombre de poemes i mètrica predominant) i els còmics (nombre de pàgines i si són en color o en blanc i negre). Hi ha obres de divulgació i d’assaig que no encaixen en cap de les tres classes i només guarden les dades comunes. Una obra no pot ser alhora novel·la i còmic, encara que tinga adaptació: l’adaptació és una altra obra distinta.

2. Relacions entre obres. Una obra pot ser una traducció d’una altra obra de l’editorial (l’original). De la traducció interessa el seu idioma, que no coincideix amb el de l’original, i qui la va traduir. Una obra original pot tindre moltes traduccions, però una traducció ho és d’una sola original. A més, l’editorial publica antologies: obres que reuneixen fragments o peces completes d’altres obres. En una antologia importa l’ordre en què apareix cada peça i les pàgines que ocupa. Una obra pot aparéixer en diverses antologies, i una antologia no pot incloure’s a si mateixa.

3. Persones i funcions. Els qui participen en una obra són persones: autors, traductors, il·lustradors i prologuistes. De cada persona es guarda el nom civil, la nacionalitat, la data de naixement i, si ha mort, la data de defunció; també un o diversos pseudònims sota els quals ha publicat. L’adreça fiscal es conserva desglossada en carrer, número, codi postal, localitat i país, perquè s’utilitza per a emetre les retencions. Una persona pot tindre diferents funcions en diferents obres (autor d’una, traductor d’una altra) i fins i tot més d’una en la mateixa. Per a cada funció s’anota el percentatge de drets que li correspon sobre l’obra.

4. Contractes i representació. Abans de publicar una obra se signa un contracte de cessió de drets per cada persona que hi participa amb una funció concreta: es guarda la data de signatura, l’avançament i la durada en anys. Algunes persones tenen un agent literari que negocia en nom seu; l’agent té nom, agència i telèfon, i pot representar moltes persones. El contracte reflecteix si l’ha negociat un agent i qui va ser; els contractes de persones sense agent se signen directament.

5. Edicions i impressions. Una obra es publica en una o diverses edicions: cadascuna amb el seu ISBN (que la identifica a tot el món), format (tapa dura, rústica o llibre electrònic), nombre de pàgines i preu. Cada edició s’imprimeix en tirades numerades dins de l’edició (primera, segona…), amb data d’impressió, nombre d’exemplars i impremta. Una tirada no té sentit sense la seua edició i si es retira una edició es retiren les seues tirades. Els llibres electrònics no tenen tirades.

6. Llibreries. L’editorial envia exemplars de cada tirada a llibreries (CIF, nom, adreça i telèfon), indicant la data d’enviament i la quantitat. Una llibreria pot rebre diverses vegades exemplars de la mateixa tirada. Les vendes al públic les gestiona el distribuïdor i queden fora de l’abast.

Ampliació

Algunes obres tenen coautoria. Canvia alguna cosa en el model? Afig ara que els drets d’una persona sobre una obra passen als seus hereus quan mor: quina relació necessites i quin problema apareix amb les dates?

Pràctica 2.13 · Taller aeronàutic: aeronaus, ordres de treball i habilitacions

Context

Un taller de manteniment aeronàutic treballa sota una normativa estricta: cada tasca ha de poder demostrar qui la va fer, amb quina habilitació i sobre quina peça concreta. El responsable de qualitat et lliura la descripció del que el sistema ha de registrar. Part de les regles estan escrites com a «ha de» i unes altres apareixen de passada: ambdues són requisits.

Enunciat

1. Aeronaus i models. El taller revisa aeronaus de moltes companyies. Cada aeronau s’identifica per la seua matrícula i és d’un model (per exemple, ATR 72-600), del qual es coneix el fabricant, la denominació, la categoria de manteniment i les hores de vol entre revisions majors. De l’aeronau es guarda la data de fabricació i les hores de vol acumulades, que s’actualitzen en cada entrada al taller. Hi ha tres tipus: avions (nombre de motors i envergadura), helicòpters (nombre de pales del rotor principal i si tenen rotor de cua) i altres aeronaus lleugeres que no necessiten dades específiques. Una aeronau és sempre d’un únic tipus.

2. Propietaris. Cada aeronau pertany en cada moment a una persona física o jurídica, de la qual es guarda un nom o raó social, un NIF i una adreça de contacte desglossada en carrer, número, codi postal, localitat i país. Amb la compravenda i l’arrendament una aeronau canvia de propietari al llarg de la seua vida, i la normativa exigeix conservar tot l’historial: qui va ser el propietari i des de quina data fins a quina data. Un propietari pot tindre moltes aeronaus i una aeronau no pot tindre dos propietaris al mateix temps.

3. Ordres de treball. Cada vegada que una aeronau entra al taller s’obri una ordre de treball, que es numera de forma correlativa dins de cada any (l’ordre 17 de 2026). Es guarden la data d’entrada, la data prevista i la real d’eixida, el tipus de revisió (A, B, C o D) i les observacions del client. Una ordre es descompon en tasques numerades dins de l’ordre: cada tasca té una descripció, les hores estimades i el seu estat (pendent, en curs o acabada). Algunes tasques no poden començar fins que s’han acabat unes altres de la mateixa ordre, i eixes dependències han de quedar registrades. Una tasca no es reutilitza en una altra ordre: si es repeteix el treball, es crea una tasca nova.

4. Personal tècnic i habilitacions. Els tècnics tenen un codi d’empleat, un nom i una data de contractació. Per a treballar sobre un model concret necessiten una habilitació, que es concedeix per categoria de llicència (B1 mecànica, B2 aviònica o C certificació) i té una data de caducitat. Un tècnic pot tindre diverses habilitacions: pot ser B1 en l’ATR 72 i B2 en l’Airbus A320, o B1 i B2 alhora en el mateix model. Per al mateix model i la mateixa categoria hi ha una única habilitació per tècnic. Cada tasca la realitzen un o diversos tècnics; s’anoten les hores reals que dedica cadascú i la data en què signa la seua part. Només els tècnics amb categoria C poden certificar la conformitat d’una ordre completa.

5. Magatzem i peces. El magatzem gestiona peces identificades pel seu número de part, amb la descripció, la unitat de mesura i l’estoc mínim. Hi ha dues classes de peces: els consumibles (cargols, juntes, olis) dels quals només es controla la quantitat en magatzem, i els rotables (motors, trens d’aterratge) que tenen número de sèrie propi, les hores acumulades i una vida útil màxima. Les peces són d’una de les dues classes, mai d’ambdues. Cada peça es compra a un o diversos proveïdors, amb un preu per proveïdor i un termini de lliurament; un proveïdor pot subministrar moltes peces.

6. Ús de peces. Una tasca consumeix peces (quantitat per als consumibles) o instal·la i desmunta rotables concrets en una aeronau. De cada instal·lació es guarda la data de muntatge i, quan es retira, la de desmuntatge; un rotable no pot estar instal·lat en dues aeronaus al mateix temps, però al llarg de la seua vida passa per diverses. El taller necessita poder respondre a «quins rotables duia l’aeronau EC-XYZ el 3 de març» i «en quines aeronaus ha estat instal·lat este motor».

7. Fora d’abast. La facturació al client i la nòmina dels tècnics es porten en altres programes.

Ampliació

L’autoritat aeronàutica exigeix que cada certificació d’ordre quede signada per un tècnic de categoria C, amb la data i un número de certificat únic. Modela la certificació i decideix si és una entitat, una relació amb atributs o una agregació. Després afig la possibilitat que una certificació siga anul·lada i substituïda per una altra.

Pràctica 2.14 · Comunitat de propietaris: immobles, juntes i votacions

Context

Un administrador de finques gestiona desenes de comunitats de propietaris amb fulls de càlcul i paper. Vol un sistema que li permeta saber qui és amo de què en cada moment, què es va votar en cada junta i qui deu diners. Esta és la descripció del client. Com sol ocórrer, barreja regles legals amb costums de la casa, i no totes tenen el mateix pes.

Enunciat

1. Comunitats i immobles. L’administrador du diverses comunitats. Cada comunitat té un CIF, un nom, una adreça (carrer, número, codi postal i localitat) i un compte bancari en què s’ingressen les quotes. Una comunitat es compon d’un o diversos portals, numerats dins de la comunitat (portal 1, portal 2…), i cada portal conté immobles que s’identifiquen per la seua planta i la seua lletra dins del portal (3r B). El «3r B del portal 1» d’una comunitat no té res a veure amb el «3r B del portal 1» d’una altra.

2. Tipus d’immobles. Tot immoble té la seua superfície en metres quadrats i un coeficient de participació (el tant per cent que li correspon en les despeses i en els vots); la suma de coeficients d’una comunitat és sempre el 100 %. Els immobles són habitatges (nombre de dormitoris i si tenen terrassa), locals comercials (activitat que s’hi desenvolupa i número de llicència) o places de garatge (número de plaça i planta del soterrani). Un immoble és sempre d’un únic tipus. Alguns garatges estan vinculats a un habitatge concret i es transmeten amb ell; un garatge només pot estar vinculat a un habitatge de la seua mateixa comunitat, i un habitatge pot tindre diversos garatges vinculats.

3. Propietaris. Els propietaris poden ser persones físiques (DNI, nom i cognoms) o jurídiques (CIF, raó social i persona de contacte, amb el seu nom i telèfon). Els dos tipus comparteixen un telèfon i un correu de notificació. Un immoble pot pertànyer a diverses persones alhora, cadascuna amb el seu percentatge de propietat (el 50 % cadascun si el compren dos germans). La propietat canvia amb vendes i herències, i s’ha de conservar l’historial: qui va ser propietari de quin immoble, amb quin percentatge i entre quines dates. Si no es coneix la data de fi, el propietari continua sent-ho.

4. Juntes. Cada comunitat celebra juntes, ordinàries o extraordinàries, numerades per any dins de la comunitat (la junta 2 de 2026). De cadascuna es guarden la data, el lloc, si es va celebrar en primera o en segona convocatòria i l’acta (un text llarg). Cada junta té un ordre del dia compost per punts numerats dins de la junta; cada punt té un títol, una descripció i el resultat de la votació (aprovat, rebutjat o sense votació). Els punts no existeixen fora de la seua junta.

5. Assistència, delegació i vot. A cada junta assisteixen propietaris, bé en persona, bé representats per un altre propietari de la mateixa comunitat a qui han delegat el seu vot; de cada assistent s’anota si va estar present o representat. Un propietari pot delegar el seu vot en una junta concreta en un altre, que al seu torn pot acumular diverses delegacions, però ningú no pot delegar en si mateix ni delegar un vot que ja ha rebut per delegació. Quan un punt se sotmet a votació, cada propietari present o representat vota a favor, en contra o s’absté, i el vot compta amb el coeficient de l’immoble. Es vol saber com va votar cada propietari en cada punt.

6. Quotes, derrames i rebuts. Cada immoble paga una quota mensual de despeses proporcional al seu coeficient. A més, la junta pot aprovar derrames extraordinàries (una obra, per exemple) en un punt de l’ordre del dia; la derrama es reparteix entre els immobles segons el coeficient i té un import total, un concepte i unes dates de pagament. Tots els cobraments s’emeten com a rebuts a nom del propietari actual de l’immoble, numerats dins de cada immoble; en un rebut s’anoten el concepte, l’import, la data d’emissió i, quan es paga, la data de pagament. Un rebut és morós si passen trenta dies des de l’emissió sense haver-se pagat.

7. Fora d’abast. La comptabilitat general de la comunitat, les incidències de manteniment i els contractes amb proveïdors es tractaran en una fase posterior.

Ampliació

Una comunitat pot tindre subcomunitats (per exemple, un garatge comú a diversos portals amb les seues pròpies quotes). Decideix si es modela com una reflexiva de COMUNIDAD o com una entitat nova, i explica què ocorre amb els coeficients.

Pràctica 2.11 · Festival de música: edicions, escenaris i actuacions

Context

Una associació cultural organitza diversos festivals a l’any i du la programació en fulls de càlcul que ja ningú entén. T’han enviat l’apartat de requisits de la licitació. Com en un document real, hi ha dades repetides, frases ambigües i parts que no pertanyen al sistema. El teu treball és separar el que cal modelar del que no, i deixar per escrit cada decisió que prengues.

Enunciat

1. Festivals i edicions. L’associació organitza actualment tres festivals (Sonora Rock, Sonora Jazz i Sonora Folk), però preveu obrir-ne més. Cada festival té un nom i una descripció curta. Cada any se celebra una edició de cada festival, amb les dates d’inici i de fi, la ciutat seu i el pressupost aprovat. Les edicions s’identifiquen sempre pel festival i per l’any: l’associació parla de «el Sonora Jazz de 2026», mai de «l’edició 17». No es guarden edicions futures que no tinguen pressupost aprovat.

2. Recintes i escenaris. Cada edició se celebra en un recinte, que pot canviar d’un any a un altre. De cada escenari es guarda el nom, l’aforament màxim i el punt d’accés, que el personal de seguretat necessita descrit en tres parts: la zona del recinte (nord, sud, central…), la porta i les indicacions d’arribada. Els escenaris es numeren dins de cada edició (escenari 1, escenari 2…); l’«escenari 1» de 2025 no té res a veure amb el de 2026, encara que estiga al mateix lloc. Tota edició té almenys un escenari.

3. Artistes. Un artista pot ser un solista o una agrupació; no s’admeten altres tipus i ningú és les dues coses alhora (si un solista munta una banda, es dona d’alta com a agrupació a part). De tots es guarda el nom artístic, el país d’origen, els gèneres que toca (pot ser més d’un) i les dades del representant: nom, telèfon i correu, que es gestionen sempre junts. Dels solistes interessa el seu nom real i la data de naixement; de les agrupacions, l’any de formació i el nombre de components. Els components d’una agrupació són músics dels quals es guarda el nom, l’instrument principal i, per a cada agrupació a què pertanyen, la data en què hi van entrar i l’instrument amb què hi toquen. Un mateix músic pot estar en diverses agrupacions.

4. Programació. El dia es divideix en franges de trenta minuts que comencen en punt o i mitja. Cada actuació consisteix que un artista toca en un escenari durant una o diverses franges consecutives; s’anota la franja d’inici, la durada en minuts i el caixet pactat. Un artista pot actuar diverses vegades en una mateixa edició, fins i tot en escenaris diferents i dies diferents, però no pot estar en dos escenaris alhora i un escenari no pot acollir dues actuacions simultànies. L’associació vol consultar la programació d’un escenari o la d’un artista d’una ullada.

5. Personal. Tot el personal d’una edició s’identifica pel seu DNI i té nom, telèfon i talla de camiseta. Es distingeixen tècnics (amb la seua especialitat: so, il·luminació o escenari), personal de seguretat (amb el seu número d’habilitació) i voluntaris (amb els dies de la setmana en què estan disponibles). Hi ha personal de producció que no encaixa en cap de les tres categories, i és habitual que un voluntari amb formació tècnica treballe també com a tècnic, de manera que la mateixa persona pot figurar en dues categories. Cada persona s’assigna a un escenari en un torn concret (matí, vesprada o nit) d’una edició; pot cobrir diversos torns i diversos escenaris, però només d’edicions en què estiga contractada.

6. Fora d’abast. La venda d’entrades la gestiona una plataforma externa i no forma part d’aquest sistema; només es rebrà al final de cada dia el total d’assistents per escenari. Tampoc no es gestionen els pagaments a proveïdors ni la comptabilitat de l’associació.

Ampliació

L’associació vol una llista d’espera de voluntaris per edició i que un voluntari puga recomanar-ne un altre. És una relació reflexiva? Quina cardinalitat té i quina restricció necessites per a evitar que algú es recomane a si mateix?

erDiagram
    FESTIVAL ||--o{ EDICION : "se celebra en"
    EDICION ||--|{ ESCENARIO : "dispone de"
    EDICION ||--|{ FRANJA : "se divide en"
    ESCENARIO ||--o{ ACTUACION : "acoge"
    FRANJA ||--o{ ACTUACION : "comienza en"
    ARTISTA ||--o{ ACTUACION : "protagoniza"
    ARTISTA ||--|| SOLISTA : "es"
    ARTISTA ||--|| AGRUPACION : "es"
    AGRUPACION }o--o{ MUSICO : "se compone de"
    PERSONAL }o--o{ ESCENARIO : "se asigna (turno)"
    FESTIVAL {
        string cod_festival PK
        string nombre
        string descripcion
    }
    EDICION {
        int anio PK
        decimal presupuesto
        date fecha_inicio
        date fecha_fin
        string ciudad
    }
    ESCENARIO {
        int num_escenario PK
        string nombre
        int aforo
        string zona
        string puerta
        string indicaciones
    }
    FRANJA {
        datetime inicio PK
    }
    ACTUACION {
        int duracion_min
        decimal cache
    }
    ARTISTA {
        int cod_artista PK
        string nombre_artistico
        string pais
        string representante_nombre
        string representante_telefono
        string representante_correo
    }
    SOLISTA {
        string nombre_real
        date fecha_nacimiento
    }
    AGRUPACION {
        int anio_formacion
    }
    MUSICO {
        int cod_musico PK
        string nombre
        string instrumento_principal
    }
    PERSONAL {
        string dni PK
        string nombre
        string telefono
        string talla
    }

Pràctica 2.12 · Editorial: obres, traduccions i drets d’autor

Context

Una editorial independent publica novel·la, poesia i còmic, tradueix obres d’altres idiomes i compila antologies. Hui du el catàleg i els contractes en documents de text solts i ha tingut problemes perquè ningú no sabia quin percentatge de drets corresponia a cada persona d’una obra. Et lliuren este resum de requisits.

Enunciat

1. Obres. Una obra és el text en si, independentment de com es publique. Cada obra té un codi intern, el títol, l’any de primera publicació i l’idioma original. Hi ha tres classes d’obres amb dades pròpies: les novel·les (nombre de capítols i si pertanyen a una saga, cas en què s’anota el nom de la saga i el volum), els poemaris (nombre de poemes i mètrica predominant) i els còmics (nombre de pàgines i si són en color o en blanc i negre). Hi ha obres de divulgació i d’assaig que no encaixen en cap de les tres classes i només guarden les dades comunes. Una obra no pot ser alhora novel·la i còmic, encara que tinga adaptació: l’adaptació és una altra obra distinta.

2. Relacions entre obres. Una obra pot ser una traducció d’una altra obra de l’editorial (l’original). De la traducció interessa el seu idioma, que no coincideix amb el de l’original, i qui la va traduir. Una obra original pot tindre moltes traduccions, però una traducció ho és d’una sola original. A més, l’editorial publica antologies: obres que reuneixen fragments o peces completes d’altres obres. En una antologia importa l’ordre en què apareix cada peça i les pàgines que ocupa. Una obra pot aparéixer en diverses antologies, i una antologia no pot incloure’s a si mateixa.

3. Persones i funcions. Els qui participen en una obra són persones: autors, traductors, il·lustradors i prologuistes. De cada persona es guarda el nom civil, la nacionalitat, la data de naixement i, si ha mort, la data de defunció; també un o diversos pseudònims sota els quals ha publicat. L’adreça fiscal es conserva desglossada en carrer, número, codi postal, localitat i país, perquè s’utilitza per a emetre les retencions. Una persona pot tindre diferents funcions en diferents obres (autor d’una, traductor d’una altra) i fins i tot més d’una en la mateixa. Per a cada funció s’anota el percentatge de drets que li correspon sobre l’obra.

4. Contractes i representació. Abans de publicar una obra se signa un contracte de cessió de drets per cada persona que hi participa amb una funció concreta: es guarda la data de signatura, l’avançament i la durada en anys. Algunes persones tenen un agent literari que negocia en nom seu; l’agent té nom, agència i telèfon, i pot representar moltes persones. El contracte reflecteix si l’ha negociat un agent i qui va ser; els contractes de persones sense agent se signen directament.

5. Edicions i impressions. Una obra es publica en una o diverses edicions: cadascuna amb el seu ISBN (que la identifica a tot el món), format (tapa dura, rústica o llibre electrònic), nombre de pàgines i preu. Cada edició s’imprimeix en tirades numerades dins de l’edició (primera, segona…), amb data d’impressió, nombre d’exemplars i impremta. Una tirada no té sentit sense la seua edició i si es retira una edició es retiren les seues tirades. Els llibres electrònics no tenen tirades.

6. Llibreries. L’editorial envia exemplars de cada tirada a llibreries (CIF, nom, adreça i telèfon), indicant la data d’enviament i la quantitat. Una llibreria pot rebre diverses vegades exemplars de la mateixa tirada. Les vendes al públic les gestiona el distribuïdor i queden fora de l’abast.

Ampliació

Algunes obres tenen coautoria. Canvia alguna cosa en el model? Afig ara que els drets d’una persona sobre una obra passen als seus hereus quan mor: quina relació necessites i quin problema apareix amb les dates?

erDiagram
    OBRA ||--o{ OBRA : "traduce"
    OBRA }o--o{ OBRA : "incluye (orden, paginas)"
    OBRA ||--|{ EDICION : "se publica en"
    EDICION ||--o{ TIRADA : "se imprime en"
    TIRADA }o--o{ LIBRERIA : "se envia a (fecha, cantidad)"
    PERSONA }o--o{ OBRA : "participa (funcion, porcentaje)"
    PERSONA ||--o{ SEUDONIMO : "usa"
    AGENTE ||--o{ PERSONA : "representa"
    PERSONA ||--o{ CONTRATO : "firma"
    OBRA {
        int cod_obra PK
        string titulo
        int anio_primera_pub
        string idioma_original
    }
    NOVELA {
        int num_capitulos
        string saga
        int volumen
    }
    POEMARIO {
        int num_poemas
        string metrica
    }
    COMIC {
        int num_paginas
        boolean color
    }
    EDICION {
        string isbn PK
        string formato
        int num_paginas
        decimal precio
    }
    TIRADA {
        int num_tirada PK
        date fecha
        int ejemplares
        string imprenta
    }
    PERSONA {
        int cod_persona PK
        string nombre_civil
        string nacionalidad
        date fecha_nacimiento
        date fecha_fallecimiento
    }
    CONTRATO {
        date fecha_firma
        decimal anticipo
        int duracion_anios
    }
    AGENTE {
        int cod_agente PK
        string nombre
        string agencia
        string telefono
    }
    LIBRERIA {
        string cif PK
        string nombre
    }

Pràctica 2.13 · Taller aeronàutic: aeronaus, ordres de treball i habilitacions

Context

Un taller de manteniment aeronàutic treballa sota una normativa estricta: cada tasca ha de poder demostrar qui la va fer, amb quina habilitació i sobre quina peça concreta. El responsable de qualitat et lliura la descripció del que el sistema ha de registrar. Part de les regles estan escrites com a «ha de» i unes altres apareixen de passada: ambdues són requisits.

Enunciat

1. Aeronaus i models. El taller revisa aeronaus de moltes companyies. Cada aeronau s’identifica per la seua matrícula i és d’un model (per exemple, ATR 72-600), del qual es coneix el fabricant, la denominació, la categoria de manteniment i les hores de vol entre revisions majors. De l’aeronau es guarda la data de fabricació i les hores de vol acumulades, que s’actualitzen en cada entrada al taller. Hi ha tres tipus: avions (nombre de motors i envergadura), helicòpters (nombre de pales del rotor principal i si tenen rotor de cua) i altres aeronaus lleugeres que no necessiten dades específiques. Una aeronau és sempre d’un únic tipus.

2. Propietaris. Cada aeronau pertany en cada moment a una persona física o jurídica, de la qual es guarda un nom o raó social, un NIF i una adreça de contacte desglossada en carrer, número, codi postal, localitat i país. Amb la compravenda i l’arrendament una aeronau canvia de propietari al llarg de la seua vida, i la normativa exigeix conservar tot l’historial: qui va ser el propietari i des de quina data fins a quina data. Un propietari pot tindre moltes aeronaus i una aeronau no pot tindre dos propietaris al mateix temps.

3. Ordres de treball. Cada vegada que una aeronau entra al taller s’obri una ordre de treball, que es numera de forma correlativa dins de cada any (l’ordre 17 de 2026). Es guarden la data d’entrada, la data prevista i la real d’eixida, el tipus de revisió (A, B, C o D) i les observacions del client. Una ordre es descompon en tasques numerades dins de l’ordre: cada tasca té una descripció, les hores estimades i el seu estat (pendent, en curs o acabada). Algunes tasques no poden començar fins que s’han acabat unes altres de la mateixa ordre, i eixes dependències han de quedar registrades. Una tasca no es reutilitza en una altra ordre: si es repeteix el treball, es crea una tasca nova.

4. Personal tècnic i habilitacions. Els tècnics tenen un codi d’empleat, un nom i una data de contractació. Per a treballar sobre un model concret necessiten una habilitació, que es concedeix per categoria de llicència (B1 mecànica, B2 aviònica o C certificació) i té una data de caducitat. Un tècnic pot tindre diverses habilitacions: pot ser B1 en l’ATR 72 i B2 en l’Airbus A320, o B1 i B2 alhora en el mateix model. Per al mateix model i la mateixa categoria hi ha una única habilitació per tècnic. Cada tasca la realitzen un o diversos tècnics; s’anoten les hores reals que dedica cadascú i la data en què signa la seua part. Només els tècnics amb categoria C poden certificar la conformitat d’una ordre completa.

5. Magatzem i peces. El magatzem gestiona peces identificades pel seu número de part, amb la descripció, la unitat de mesura i l’estoc mínim. Hi ha dues classes de peces: els consumibles (cargols, juntes, olis) dels quals només es controla la quantitat en magatzem, i els rotables (motors, trens d’aterratge) que tenen número de sèrie propi, les hores acumulades i una vida útil màxima. Les peces són d’una de les dues classes, mai d’ambdues. Cada peça es compra a un o diversos proveïdors, amb un preu per proveïdor i un termini de lliurament; un proveïdor pot subministrar moltes peces.

6. Ús de peces. Una tasca consumeix peces (quantitat per als consumibles) o instal·la i desmunta rotables concrets en una aeronau. De cada instal·lació es guarda la data de muntatge i, quan es retira, la de desmuntatge; un rotable no pot estar instal·lat en dues aeronaus al mateix temps, però al llarg de la seua vida passa per diverses. El taller necessita poder respondre a «quins rotables duia l’aeronau EC-XYZ el 3 de març» i «en quines aeronaus ha estat instal·lat este motor».

7. Fora d’abast. La facturació al client i la nòmina dels tècnics es porten en altres programes.

Ampliació

L’autoritat aeronàutica exigeix que cada certificació d’ordre quede signada per un tècnic de categoria C, amb la data i un número de certificat únic. Modela la certificació i decideix si és una entitat, una relació amb atributs o una agregació. Després afig la possibilitat que una certificació siga anul·lada i substituïda per una altra.

erDiagram
    MODELO ||--o{ AERONAVE : "es de"
    AERONAVE ||--o{ PROPIEDAD : "tiene"
    PROPIETARIO ||--o{ PROPIEDAD : "posee"
    AERONAVE ||--o{ ORDEN : "entra en el taller con"
    ORDEN ||--|{ TAREA : "se descompone en"
    TAREA }o--o{ TAREA : "depende de"
    TAREA }o--o{ TECNICO : "realiza (horas, firma)"
    TECNICO }o--o{ MODELO : "habilitado (categoria, caducidad)"
    PIEZA }o--o{ PROVEEDOR : "suministra (precio, plazo)"
    TAREA }o--o{ CONSUMIBLE : "consume (cantidad)"
    ROTABLE ||--o{ INSTALACION : "se instala"
    AERONAVE ||--o{ INSTALACION : "lleva"
    TAREA ||--o{ INSTALACION : "realiza"
    MODELO {
        string cod_modelo PK
        string fabricante
        string denominacion
        string categoria
    }
    AERONAVE {
        string matricula PK
        date fecha_fabricacion
        decimal horas_vuelo
    }
    AVION {
        int num_motores
        decimal envergadura
    }
    HELICOPTERO {
        int num_palas
        boolean rotor_cola
    }
    PROPIETARIO {
        string nif PK
        string razon_social
        string calle
        string codigo_postal
        string localidad
        string pais
    }
    PROPIEDAD {
        date fecha_inicio PK
        date fecha_fin
    }
    ORDEN {
        int anio PK
        int num_orden PK
        date fecha_entrada
        date salida_prevista
        date salida_real
        char tipo_revision
    }
    TAREA {
        int num_tarea PK
        string descripcion
        decimal horas_estimadas
        string estado
    }
    TECNICO {
        int cod_empleado PK
        string nombre
        date fecha_contratacion
    }
    PIEZA {
        string num_parte PK
        string descripcion
        string unidad
        int stock_minimo
    }
    CONSUMIBLE {
        int cantidad_almacen
    }
    ROTABLE {
        string num_serie PK
        decimal horas_acumuladas
        decimal vida_util
    }
    INSTALACION {
        date fecha_montaje PK
        date fecha_desmontaje
    }
    PROVEEDOR {
        string cif PK
        string nombre
    }

Pràctica 2.14 · Comunitat de propietaris: immobles, juntes i votacions

Context

Un administrador de finques gestiona desenes de comunitats de propietaris amb fulls de càlcul i paper. Vol un sistema que li permeta saber qui és amo de què en cada moment, què es va votar en cada junta i qui deu diners. Esta és la descripció del client. Com sol ocórrer, barreja regles legals amb costums de la casa, i no totes tenen el mateix pes.

Enunciat

1. Comunitats i immobles. L’administrador du diverses comunitats. Cada comunitat té un CIF, un nom, una adreça (carrer, número, codi postal i localitat) i un compte bancari en què s’ingressen les quotes. Una comunitat es compon d’un o diversos portals, numerats dins de la comunitat (portal 1, portal 2…), i cada portal conté immobles que s’identifiquen per la seua planta i la seua lletra dins del portal (3r B). El «3r B del portal 1» d’una comunitat no té res a veure amb el «3r B del portal 1» d’una altra.

2. Tipus d’immobles. Tot immoble té la seua superfície en metres quadrats i un coeficient de participació (el tant per cent que li correspon en les despeses i en els vots); la suma de coeficients d’una comunitat és sempre el 100 %. Els immobles són habitatges (nombre de dormitoris i si tenen terrassa), locals comercials (activitat que s’hi desenvolupa i número de llicència) o places de garatge (número de plaça i planta del soterrani). Un immoble és sempre d’un únic tipus. Alguns garatges estan vinculats a un habitatge concret i es transmeten amb ell; un garatge només pot estar vinculat a un habitatge de la seua mateixa comunitat, i un habitatge pot tindre diversos garatges vinculats.

3. Propietaris. Els propietaris poden ser persones físiques (DNI, nom i cognoms) o jurídiques (CIF, raó social i persona de contacte, amb el seu nom i telèfon). Els dos tipus comparteixen un telèfon i un correu de notificació. Un immoble pot pertànyer a diverses persones alhora, cadascuna amb el seu percentatge de propietat (el 50 % cadascun si el compren dos germans). La propietat canvia amb vendes i herències, i s’ha de conservar l’historial: qui va ser propietari de quin immoble, amb quin percentatge i entre quines dates. Si no es coneix la data de fi, el propietari continua sent-ho.

4. Juntes. Cada comunitat celebra juntes, ordinàries o extraordinàries, numerades per any dins de la comunitat (la junta 2 de 2026). De cadascuna es guarden la data, el lloc, si es va celebrar en primera o en segona convocatòria i l’acta (un text llarg). Cada junta té un ordre del dia compost per punts numerats dins de la junta; cada punt té un títol, una descripció i el resultat de la votació (aprovat, rebutjat o sense votació). Els punts no existeixen fora de la seua junta.

5. Assistència, delegació i vot. A cada junta assisteixen propietaris, bé en persona, bé representats per un altre propietari de la mateixa comunitat a qui han delegat el seu vot; de cada assistent s’anota si va estar present o representat. Un propietari pot delegar el seu vot en una junta concreta en un altre, que al seu torn pot acumular diverses delegacions, però ningú no pot delegar en si mateix ni delegar un vot que ja ha rebut per delegació. Quan un punt se sotmet a votació, cada propietari present o representat vota a favor, en contra o s’absté, i el vot compta amb el coeficient de l’immoble. Es vol saber com va votar cada propietari en cada punt.

6. Quotes, derrames i rebuts. Cada immoble paga una quota mensual de despeses proporcional al seu coeficient. A més, la junta pot aprovar derrames extraordinàries (una obra, per exemple) en un punt de l’ordre del dia; la derrama es reparteix entre els immobles segons el coeficient i té un import total, un concepte i unes dates de pagament. Tots els cobraments s’emeten com a rebuts a nom del propietari actual de l’immoble, numerats dins de cada immoble; en un rebut s’anoten el concepte, l’import, la data d’emissió i, quan es paga, la data de pagament. Un rebut és morós si passen trenta dies des de l’emissió sense haver-se pagat.

7. Fora d’abast. La comptabilitat general de la comunitat, les incidències de manteniment i els contractes amb proveïdors es tractaran en una fase posterior.

Ampliació

Una comunitat pot tindre subcomunitats (per exemple, un garatge comú a diversos portals amb les seues pròpies quotes). Decideix si es modela com una reflexiva de COMUNIDAD o com una entitat nova, i explica què ocorre amb els coeficients.

erDiagram
    COMUNIDAD ||--|{ PORTAL : "se compone de"
    PORTAL ||--|{ INMUEBLE : "contiene"
    INMUEBLE ||--o| VIVIENDA : "es"
    INMUEBLE ||--o| LOCAL : "es"
    INMUEBLE ||--o| GARAJE : "es"
    VIVIENDA ||--o{ GARAJE : "tiene vinculados"
    INMUEBLE ||--o{ PROPIEDAD : "es propiedad de"
    PROPIETARIO ||--o{ PROPIEDAD : "posee"
    PROPIETARIO ||--o| PERSONA_FISICA : "es"
    PROPIETARIO ||--o| PERSONA_JURIDICA : "es"
    COMUNIDAD ||--o{ JUNTA : "celebra"
    JUNTA ||--|{ PUNTO : "incluye"
    JUNTA ||--o{ ASISTENCIA : "cuenta con"
    PROPIETARIO ||--o{ ASISTENCIA : "asiste"
    PUNTO }o--o{ PROPIETARIO : "vota (sentido)"
    PUNTO ||--o| DERRAMA : "aprueba"
    DERRAMA ||--o{ RECIBO : "origina"
    INMUEBLE ||--o{ RECIBO : "genera"
    COMUNIDAD {
        string cif PK
        string nombre
        string calle
        string numero
        string codigo_postal
        string localidad
        string cuenta_bancaria
    }
    PORTAL {
        int num_portal PK
    }
    INMUEBLE {
        string planta PK
        string letra PK
        decimal superficie
        decimal coeficiente
    }
    VIVIENDA {
        int dormitorios
        boolean terraza
    }
    LOCAL {
        string actividad
        string num_licencia
    }
    GARAJE {
        int num_plaza
        int planta_sotano
    }
    PROPIEDAD {
        date fecha_inicio PK
        date fecha_fin
        decimal porcentaje
    }
    PROPIETARIO {
        int cod_propietario PK
        string telefono
        string correo
    }
    PERSONA_FISICA {
        string dni
        string nombre
        string apellidos
    }
    PERSONA_JURIDICA {
        string cif
        string razon_social
        string contacto_nombre
        string contacto_telefono
    }
    JUNTA {
        int anio PK
        int num_junta PK
        date fecha
        string lugar
        string convocatoria
        string acta
    }
    PUNTO {
        int num_punto PK
        string titulo
        string descripcion
        string resultado
    }
    ASISTENCIA {
        string modalidad
    }
    DERRAMA {
        int cod_derrama PK
        string concepto
        decimal importe_total
    }
    RECIBO {
        int num_recibo PK
        string concepto
        decimal importe
        date fecha_emision
        date fecha_pago
    }

Projecte EduGest · UD02: model conceptual

Objectiu

Construir el model conceptual complet del projecte transversal.

Enunciat

Llig l’entrevista amb la direcció d’estudis com ho faria un analista: ací no s’enumeren les entitats i hi ha detalls que es mencionen de passada. El cas guiat de la teoria en resol una part.

No consultes encara la solució de referència del projecte. El teu disseny es revisarà a classe i l’usaràs en la UD03. Les diferències amb la referència es discutiran en la UD04.

Banc d’exercicis

35 exercicis per a practicar el disseny conceptual, ordenats de menor a major dificultat en cinc blocs. Cada exercici té el mateix format que les pràctiques: context i enunciat a la vista, i objectiu, tasques, comprovació, errors habituals i solució plegats (dibuixada amb la notació EER que usem a classe). Els enunciats estan escrits sense ressaltar les entitats: reconéixer-les és part de l’exercici.

Notació de Chen estesa. Les entitats són rectangles i les relacions, rombes; l’entitat feble porta rectangle doble i la seua relació identificadora, rombe doble. Una línia doble uneix una entitat amb una relació quan la participació és total (mínim 1) i una línia senzilla quan és parcial (mínim 0). Junt al rombe es rotula la cardinalitat màxima (1, N, M, P) i junt a l’entitat el parell (mín, màx). Les especialitzacions es dibuixen amb un cercle amb d (disjunta) o o (solapada); cada subclasse s’uneix amb el símbol de subconjunt ⊂ i la línia fins a la superclasse és doble si l’especialització és total.

Conveni de cardinalitats. El parell (mín, màx) escrit junt a una entitat indica amb quantes instàncies d’eixa entitat es relaciona una instància de l’altra. És el mateix conveni de la teoria. En una relació ternària, el parell junt a una entitat compta quantes instàncies d’ella corresponen a cada parella de les altres dos.

Com treballar un exercici. Aplica el mètode d’ací dalt, dibuixa en paper o en draw.io, omple la llista de comprovació i només llavors desplega la solució. Si el teu diagrama difereix, no vol dir que estiga malament: compara els supòsits. Dos dissenys distints són vàlids si responen igual a les regles de l’enunciat.

Els atributs s’escriuen en snake_case perquè servisquen de noms de columna en la UD03. El subratllat continu marca l’identificador, el discontinu el discriminador d’una entitat feble (o l’atribut que permet repetir la mateixa combinació d’entitats en una relació, com la data d’una multa) i el de punts una clau alternativa. Els ovals dobles són multivaluats, els discontinus derivats i els que penjen d’un altre oval, compostos. Alguns exercicis afigen una E junt a l’entitat que depén en existència (conserva el seu propi identificador).

Bloc 1 · Fonaments

Entitats, atributs, identificadors, relacions 1:N i N:M, atributs de relació i una primera relació reflexiva.

Exercici 1 · Vendes: clients, productes i proveïdors

Context

Una xicoteta empresa de distribució vol informatitzar les seues vendes i les seues compres a proveïdors.

Enunciat

Som una xicoteta distribuïdora i venem a particulars. Quan algú ens compra apuntem qui és: el seu DNI, com es diu i quins cognoms té, a quina adreça li enviem la comanda i quan va nàixer, perquè el dia del seu aniversari li fem un descompte. Una mateixa persona ens compra coses distintes al llarg de l’any i, com és lògic, cada article acaba a casa de molts clients.

Al catàleg cada article té el seu codi, el seu nom i el que costa la unitat. No fabriquem res: cada article se’l serveix sempre el mateix proveïdor i no el canviem de l’un a l’altre, encara que un proveïdor ens subministra molts articles. Del proveïdor ens fa falta el NIF, el nom amb què s’anuncia i la seua adreça, per a enviar-li les comandes de reposició. La furgoneta de repartiment no entra ací, la portem a banda.

Ampliació

L’empresa vol guardar la data i la quantitat de cada compra. On col·loques eixos atributs? Quin problema apareix si un client compra el mateix producte en dos dies distints?

Exercici 2 · Pel·lícules en streaming

Context

Una plataforma de cinema sota demanda vol recomanar pel·lícules i avisar el client del que ja ha vist.

Enunciat

Uns amics munten una plataforma de pel·lícules per internet i volen la base de dades abans d’escriure l’aplicació. Per a donar-se d’alta el client ens dona el seu NIF, el seu nom i cognoms, un correu i la seua adreça; a més, cada client té al compte un saldo amb el qual va pagant els lloguers.

Allò important és el catàleg. Cada pel·lícula té el seu títol, l’any en què es va estrenar i quant dura, i la identifiquem internament amb un codi. La gent la troba pel títol, però també pel gènere (cada pel·lícula és d’un, comèdia, drama, terror…) i pels actors que hi apareixen; d’ells guardem un codi, el nom complet i d’on són.

Volem que, en obrir una pel·lícula, l’aplicació avise que ja l’has vista. Per a això cal recordar què ha vist cada persona, quin dia ho va veure i quina nota li va posar, de l'1 al 5.

Ampliació

Una pel·lícula pot pertànyer a diversos gèneres (comèdia romàntica, terror psicològic…). Què canvia en la relació pertany a? I en el color del rombe?

Exercici 3 · Multes de trànsit municipals

Context

Un ajuntament vol gestionar les infraccions de trànsit i les multes associades.

Enunciat

L’ajuntament vol controlar les multes de trànsit. El primer és saber de quins cotxes parlem: de cadascun s’anota la matrícula, si és turisme, moto o furgoneta, la marca i el model. Cada vehicle té un amo censat al municipi, al qual cal poder escriure a casa i que s’identifica amb el DNI i el seu nom complet; un veí pot tindre diversos cotxes.

La policia local no s’inventa les infraccions: hi ha una llista oficial en què cadascuna té el seu codi, un text que la descriu i el que cal pagar per ella. Cada vegada que un cotxe en comet una es posa una multa en què consta el dia en què es va posar i el dia en què es va pagar (si és que es paga). Un cotxe pot acumular multes durant anys, fins i tot per la mateixa cosa, i una infracció de la llista la comet molta gent.

Ampliació

La multa pot recórrer-se diverses vegades (data del recurs i resolució). Continua sent adequada una relació amb atributs? Raona per què la multa passaria a ser entitat.

Exercici 4 · Naviliera: capitans, contenidors, ports i vaixells

Context

Una naviliera internacional necessita gestionar la seua flota i les mercaderies que transporta.

Enunciat

Una naviliera xicoteta ens demana ordenar el seu paperam. Treballen amb capitans, dels quals necessiten saber el DNI, com es diuen, un telèfon, on viuen (adreça i població) i quant cobren. Cada capità s’encarrega de portar molts contenidors, però cada contenidor el porta sempre un únic capità.

Els contenidors porten un codi pintat al costat i una descripció del que viatja dins; a més s’apunten les senyes de qui els envia i de qui els rep. Tot contenidor té un únic port de destinació i a un port (amb el seu codi i el seu nom) poden arribar contenidors de tota mena.

Els vaixells tenen una matrícula, un nom, la potència del seu motor i la drassana on es van construir. No és estrany que un mateix capità governe vaixells distints en èpoques distintes ni que un vaixell passe per les mans de diversos capitans: allò que volen és poder saber des de quin dia fins a quin dia va manar cadascun cada vaixell.

Ampliació

La naviliera vol saber en quin vaixell viatja cada contenidor. Com es modifica el model? Continua sent necessària la relació entre capità i contenidor?

Exercici 5 · Parentiu i filiació

Context

Un registre genealògic vol guardar qui és progenitor de qui.

Enunciat

Volem registrar el parentiu entre les persones d’un municipi. De cada persona guardem el DNI, el nom, el domicili i un telèfon de contacte. Allò que de debò importa és de qui és fill cadascú: hi ha persones que han tingut diversos fills i altres cap, però al registre no pot aparéixer ningú de qui no sapiguem qui és el seu pare o la seua mare.

Ampliació

Es vol distingir la filiació biològica de l’adoptiva i registrar la data d’adopció. On col·loques eixos atributs? Continua sent 2 el màxim del rol progenitor?

Bloc 2 · Intermedi

Relacions 1:1, N:M reflexives, entitats febles, atributs compostos, multivaluats i derivats, i diverses relacions entre les mateixes entitats.

Exercici 6 · Institut: mòduls, matrícules, delegats i armariets

Context

Un institut d’Educació Secundària i Formació Professional dissenya la seua base de dades de docència.

Enunciat

Un institut necessita ordenar la seua estructura acadèmica. El professorat està donat d’alta amb el seu DNI, el seu nom, la seua adreça i el seu telèfon. Cadascú pot donar diversos mòduls, però cada mòdul (que té un codi i un nom) el dona una sola persona.

Entre mòduls hi ha dependències: per a cursar-ne alguns cal haver passat abans per altres, i hi ha mòduls que es demanen per a diversos més. De l’alumnat s’anota el número d’expedient, el nom i cognoms, quan va nàixer i el curs en què està. Un alumne es pot matricular d’un sol mòdul o de diversos i sempre en queda constància del dia que es va matricular.

Els alumnes d’un mateix curs formen un grup i, dins del grup, els companys trien un que parla en nom seu. A més, qui ho demana rep un armariet (amb el seu número i la seua grandària en metres); un armariet és només d’una persona i ningú no en pot tindre més d’un.

Ampliació

El centre decidix guardar els grups com a entitat (codi, curs, aula). Redissenya la part del delegat: quines relacions apareixen entre ALUMNO i GRUPO? Per què no poden fusionar-se en una sola?

Exercici 7 · Hospital: pacients, ingressos i metges

Context

Una clínica vol controlar els ingressos dels seus pacients i els metges que els atenen.

Enunciat

Un hospital vol informatitzar la gestió dels ingressos. Als pacients els identifica un codi i s’anoten el seu nom, cognoms, telèfon, quan van nàixer i on viuen, amb el carrer, la població, la província i el codi postal per separat perquè després es fan cartes per districtes. Dels metges s’arrepleguen el codi, el nom, els cognoms, un telèfon i l’especialitat.

Cada vegada que un pacient ingressa se li assigna habitació i llit, i s’anota el dia d’entrada. Cada pacient té la seua pròpia història, de manera que els seus ingressos es numeren 1, 2, 3… i, naturalment, un ingrés no té sentit si no se sap de qui és. Tot ingrés està a càrrec d’un únic metge, que en pot portar molts a la vegada.

Ampliació

Un ingrés pot ser atés per diversos metges que fan torns. Com canvia atén? Quin atribut caldria guardar en la relació?

Exercici 8 · Clínica veterinària: calendari de vacunació

Context

Una clínica veterinària vol avisar els amos de les vacunes pendents dels seus animals.

Enunciat

Una clínica veterinària està farta que a la gent se li passe la data de les vacunes i vol avisar els amos pel seu compte. Els amos són clients dels quals es guarda el DNI, el nom complet, l’adreça, el telèfon i el correu; un client sol portar més d’un animal.

De cada animal hi ha una fitxa amb un codi, el seu nom, si és gos o gat o una altra cosa, la raça i quan va nàixer. En pantalla ha d’aparéixer també l’edat. Es vacunen amb productes del catàleg de la clínica, que tenen un codi, un nom i cada quants dies cal repetir-los. Quan se’n posa una, s’apunta el dia; a partir d’ací, i de l’última vegada, se sap quan toca la següent.

Els avisos que s’envien als clients es numeren i indiquen la data en què es van enviar, quina vacuna està pendent i quan s’esperava l’animal. Finalment, el veterinari anota cada visita de l’animal amb la seua data, de quin tipus va ser (vacunació, consulta…) i alguna observació.

Ampliació

Algunes vacunes es posen durant una visita. Com relacionaries l’administració de la vacuna amb la visita? Quin problema apareix si una visita inclou dos vacunes?

Exercici 9 · Botiga en línia: comandes, línies i categories

Context

Una botiga de roba en línia vol substituir el seu full de càlcul per una base de dades.

Enunciat

Muntem una botiga a internet. Quan algú es registra ens dona un correu (no s’admeten dos comptes amb el mateix), el seu nom i cognoms, l’adreça de facturació (carrer, codi postal i ciutat) i tots els telèfons que vulga deixar-nos.

El catàleg té un codi per article, un nom, una descripció, el preu i quantes unitats queden. Cada article es mostra en una categoria, i les categories s’aniuen: dins de «Roba» hi ha «Samarretes», i dins de «Samarretes» podria haver-hi unes altres.

Un client fa comandes, i cada comanda té el seu número, la data, un estat i un import total que ix de sumar les seues parts. Una comanda es compon de diverses línies que es numeren dins d’ella (la 1, la 2…); en cada línia va un article, quants se’n demanen i a quin preu es venien aquell dia, encara que el preu del catàleg canvie demà.

Ampliació

Un producte pot pertànyer a diverses categories alhora. Canvia la cardinalitat? Quina taula apareixerà en passar al model relacional?

Exercici 10 · Concessionari: vendes, revisions i mecànics

Context

Un concessionari gestiona la venda de cotxes i les revisions del seu taller.

Enunciat

Un concessionari de cotxes vol portar les seues vendes i el seu taller. De cada cotxe s’anoten la matrícula, la marca, el model, el color i el preu al qual es ven. Els compradors són persones que s’identifiquen internament amb un codi, a les quals es demana el NIF i de les quals es guarda el nom, l’adreça, la ciutat i el telèfon. Una persona pot comprar diversos cotxes, però cada cotxe es ven a una sola.

Després de la venda, els cotxes passen pel taller. Les revisions d’un cotxe es numeren en l’ordre en què es van fer (la primera, la segona…) i en cadascuna es deixa constància de si es va canviar el filtre, l’oli o els frens, i de qualsevol altre treball. La fa sempre un sol mecànic, del qual tenim el codi d’empleat, el DNI, el nom, el telèfon i l’adreça; un mecànic fa moltíssimes revisions. Al taller hi ha un supervisor entre els mecànics que reparteix el treball als altres.

Ampliació

El taller vol guardar quines peces es van canviar en cada revisió i quantes. Quina entitat i quina relació afigs? Quin atribut porta la relació?

Exercici 11 · Cases rurals: províncies, ciutats i habitacions

Context

Una central de reserves de turisme rural vol gestionar la seua oferta d’allotjaments.

Enunciat

Una associació de turisme rural vol publicar un portal. Per a ordenar la informació comencen pel territori: de cada província tenen el nom, la superfície i la població total; dins d’elles estan les ciutats, amb el seu nom i els seus habitants. Ull, que a Espanya hi ha moltes ciutats anomenades «Villanueva», així que el nom d’una ciutat només serveix per a distingir-la dins de la seua província.

A cada ciutat hi ha cases rurals, i cada casa pertany a una sola ciutat. Una casa s’anuncia amb un nom que mai no es repeteix, diu on està i avisa de si serveix esmorzar. Per dins, cada casa té habitacions que es numeren a la pròpia casa (la 1, la 2…), amb una descripció i el que costa passar una nit.

Els hostes deixen el seu DNI, el seu nom, la seua adreça i un telèfon. Cada estada queda registrada amb el dia en què entra i el dia en què se’n va, i un mateix hoste pot tornar a dormir en la mateixa habitació un altre any.

Ampliació

Variant: a més de llogar, es vol saber quines persones viuen en cada casa (cada persona viu en una sola) i quines persones són propietàries (una casa pot tindre diversos propietaris i es guarda la data de compra). Les cases tenen ara un identificador propi i no poden existir sense la seua ciutat (dependència en existència, etiqueta E). Dibuixa el diagrama d’esta variant.

Exercici 12 · Consultora de programari: projectes, tasques i desenvolupadors

Context

Una consultora tecnològica vol controlar els seus projectes i les hores del seu equip.

Enunciat

Una consultora de programari gestiona els seus projectes des d’un full de càlcul que ja no pot més. Els seus clients són empreses: s’anoten el CIF, la raó social, el web i un telèfon. Un client encarrega diversos projectes, però cada projecte és d’un únic client.

Cada projecte té un codi, un nom, el dia en què arranca i un pressupost. Es trosseja en tasques que es numeren dins del projecte (la 1, la 2…) i de cadascuna s’anoten què cal fer, quantes hores es calcula que durà i en quin punt està: pendent, en procés o acabada.

Qui programa són els desenvolupadors, dels quals es guarda el número d’empleat, el DNI, el nom, l’especialitat i el nivell. Una tasca mai no la trau una sola persona: s’hi assignen diversos desenvolupadors i, quan acaba, es comptabilitzen les hores reals que va dedicar cadascun. I és costum que algun dels més veterans faça de mentor dels que acaben d’incorporar-se.

Ampliació

Es vol que cada desenvolupador tinga un únic rol per projecte (cap de projecte, analista, programador…). On es guarda esta dada? És un atribut de la relació o cal afegir una entitat?

Exercici 13 · Cadena hotelera: hotels, habitacions i reserves

Context

Una cadena hotelera estructura el sistema central de reserves dels seus establiments.

Enunciat

Una cadena hotelera vol unificar el seu sistema de reserves. Cada hotel té un codi intern, un nom, les estrelles que ostenta, la seua adreça i la ciutat on està.

Dins de l’hotel, les habitacions es numeren com a qualsevol hotel (101, 102, 201…) i per això el 101 d’un hotel no és el 101 d’un altre; cadascuna és individual, doble o suite i té un preu per nit. Qui reserva és un client del qual ens quedem amb el DNI, el nom, el correu i un telèfon; reserva habitacions concretes per a unes dates (s’apunta quan entra i quan ix) i s’anota el que va costar l’estada en total. És habitual que torne i demane la mateixa habitació.

La plantilla és una altra història: de cada empleat es guarden el codi, el nom i el seu lloc, i tots treballen en un hotel concret. Les governantes de planta vigilen el personal de neteja del seu mateix hotel.

Ampliació

Una reserva pot incloure diverses habitacions (una família en reserva dos). Quina entitat intermèdia s’introduïx i què canvia en la relació amb les habitacions?

Exercici 14 · Universitat: facultats, departaments i càtedres

Context

Una universitat pública organitza la seua estructura acadèmica i investigadora.

Enunciat

Una universitat vol reflectir com s’organitza. Hi ha facultats, amb un codi i un nom, i cadascuna agrupa diversos departaments, que tenen un codi i es dediquen a una àrea de coneixement.

Als departaments es posen en marxa càtedres d’investigació. Una càtedra es numera dins del seu departament (la primera, la segona…) i es coneix pel seu nom i pel pressupost que rep. Les persones del professorat tenen un número de registre, un DNI, un nom, una categoria i el dia en què es van incorporar; cadascuna està adscrita a un sol departament. Al capdavant d’una càtedra es pot posar un professor, però només si és catedràtic. D’altra banda, la universitat té el costum que els professors veterans tutoritzen els novells.

Ampliació

Els catedràtics tenen dades pròpies (any d’oposició, sexennis). Converteix esta situació en una especialització de PROFESOR i raona quina restricció desapareix del text.

Exercici 15 · Centre de menors: residents, educadors i informes

Context

Un centre d’acolliment de menors necessita un registre informatitzat de residents i dels seus expedients.

Enunciat

Un centre d’acollida de menors vol portar el seguiment de cada xiquet i xiqueta. De cada menor resident tenen un número d’expedient, nom i cognoms, data de naixement i com localitzar els seus tutors legals: el nom del pare, el de la mare i un telèfon.

L’equip tècnic el formen educadors, amb el seu número de col·legiat, DNI, nom i cognoms i una especialitat (psicologia, treball social o educació social). Cada educador tutela diversos menors, però cada menor té un sol educador de referència. Per damunt hi ha una figura de coordinació, també educador, que supervisa la resta de l’equip.

Cada menor genera informes de seguiment al llarg de la seua estada: el primer, el segon… (els números comencen de nou amb cada xiquet). S’hi arrepleguen la data, com evoluciona i les incidències. Quan es tanca un expedient perquè el menor ha complit la mesura, els seus informes es destrueixen amb ell.

Ampliació

Un menor pot ser traslladat a un altre centre i tornar anys després. Com canviaria l’identificador del menor i quina entitat nova faries aparéixer per a conservar l’historial?

Bloc 3 · Intermedi: integració

Relacions ternàries, agregació, dues relacions entre les mateixes entitats, llistes de materials, cardinalitats màximes concretes i primera generalització.

Exercici 16 · Transport urbà: línies, parades i torns

Context

L’empresa municipal d’autobusos gestiona la seua xarxa, la seua flota i els torns de conducció.

Enunciat

Una empresa de transport urbà necessita organitzar la seua xarxa. Les línies tenen un codi (L1, L5…), el nom del recorregut i cada quants minuts passen.

Cada línia va parant en un ordre fix: la primera parada, la segona, etc.; de la parada s’anota el nom del carrer o de la marquesina i si hi ha pantalla amb la informació d’arribades. Hi ha llocs on es pot canviar d’una línia a una altra, i llavors es guarda quant es tarda a peu entre totes dues.

La flota són autobusos amb la seua matrícula, el seu model i quants viatgers hi caben de peu. Els conductors tenen DNI, nom i tipus de carnet. En un torn concret, un conductor porta un autobús que està assignat a una línia; cal saber qui va portar què i per a quina línia en cada torn.

Ampliació

El transbordament es produïx realment entre parades, no entre línies. Redibuixa la relació entre PARADA i PARADA i raona com s’identifica ara.

Exercici 17 · Federació esportiva: equips, partits i incidències

Context

Una federació esportiva informatitza el control de les seues competicions oficials.

Enunciat

La federació de futbol sala d’una província vol portar les seues competicions. Cada club es registra amb un codi, el seu nom i la ciutat. Els seus jugadors tenen una fitxa federativa, un DNI, un nom i porten un dorsal; només poden jugar en un equip i cada equip tria un dels seus com a capità.

Un partit té el seu codi, es juga en una data i hora i pertany a una jornada de la lliga; s’enfronten dos equips distints, un actua com a local i l’altre com a visitant. L’àrbitre alça una acta en què es va anotant el que succeeix: gols, targetes grogues, expulsions i substitucions. Cada anotació queda fixada pel minut en què ocorre i un ordre dins del partit (pot haver-hi dues coses en el mateix minut), i sempre es diu quin jugador la protagonitza. Si un partit s’anul·la, la seua acta desapareix amb tot el que conté.

Ampliació

La federació vol guardar els jugadors convocats en cada partit i els minuts que juga cadascun. Quina relació afigs i amb quins atributs? Com es relaciona amb la incidència?

Exercici 18 · Xarxa de gimnasos: sales, reserves i entrenadors

Context

Una cadena de gimnasos gestiona els seus centres, els seus socis i els entrenaments personalitzats.

Enunciat

Una cadena de gimnasos vol un sistema únic. Cada gimnàs té un codi, el nom comercial amb què s’anuncia, una adreça, la ciutat i els metres quadrats que ocupa.

En cada centre hi ha sales, que es reconeixen per un número o una lletra propis d’aqueix centre (la 101 d’un no és la 101 d’un altre, o la «Sala A»), amb una activitat (musculació, cardio, pilates o spinning) i un aforament màxim. Les persones que s’apunten són socis: se’ls assigna un número, i es guarden el DNI, el nom i cognoms, un telèfon i el dia que es van donar d’alta. Cada soci pertany a un gimnàs principal, però pot usar qualsevol centre de la cadena, i per això reserva plaça en una sala indicant la data, l’hora i la plaça.

Els entrenadors tenen codi d’empleat, nom, especialitat i titulació, i treballen en un únic gimnàs. S’encarreguen de preparar rutines per als socis, amb el dia en què s’assignen i l’objectiu que es persegueix. En cada gimnàs un dels entrenadors actua com a director tècnic de la resta.

Ampliació

Les reserves de classe tenen un entrenador responsable. La reserva passa a ser una ternària o pot resoldre’s amb una binària addicional? Raona amb l’aforament i la sessió.

Exercici 19 · Rebosteria PAVA S.A.: receptes, formats, comandes i competència

Context

Una gran empresa de dolços necessita una base de dades centralitzada per a la seua producció, vendes i promocions.

Enunciat

PAVA S.A. és una empresa de rebosteria industrial. Compra ingredients dels quals coneix el nom, que no es repeteix, quantes vitamines A, B i C porten per cada 100 g, les seues calories i el que costa el quilo.

Amb ells elabora productes com els «Filipondios» o els «Barridulces», que es coneixen pel seu nom comercial i dels quals interessa saber quins ingredients porten i en quina proporció dins de la recepta. Cada producte ix al mercat en formats de pes distint (40 g, 150 g, 250 g…) i cada format es ven a un preu.

Els clients són comerços: es guarda el seu CIF, el nom, l’adreça, la població, la província i el telèfon. Fan comandes del tipus «200 unitats de Barridulces en format de 250 g».

Una vegada a l’any l’empresa llança cada tipus de promoció («2x1», «Val de descompte»…), que dura entre dues dates i limita quantes unitats de cada format s’hi poden acollir. Finalment, el departament comercial vigila la competència: de cada producte rival interessa el seu nom comercial (únic), la marca i l’any de llançament, i amb quin dels productes de l’empresa se’l compara pel seu paregut.

Ampliació

El preu de cada format canvia amb el temps i es vol conservar l’històric. Quina entitat o atribut afegiries? On es guardaria el preu amb què es va vendre cada comanda?

Exercici 20 · Planta industrial: llista de materials i inspeccions

Context

Una planta de maquinària pesada gestiona el seu procés de producció i els seus controls de qualitat.

Enunciat

Una planta de maquinària pesant vol organitzar la seua producció. Té fàbriques, de les quals es coneix un codi, on estan i un telèfon. A cada fàbrica hi ha línies de muntatge la numeració de les quals arranca en 1 dins de cadascuna (la línia 1 de València i la línia 1 de Sevilla no són la mateixa) i que tenen un nom propi.

Les peces tenen un codi, un nom, el que pesen en grams i un cost estàndard. Moltes es munten a partir d’altres peces, de les quals cal saber quantes unitats hi entren, i al seu torn una peça pot servir per a fabricar moltes altres de nivell superior. Cada peça ix sempre d’una línia de muntatge.

Qualitat inspecciona totes les peces. Les inspeccions d’una peça es van numerant (la 1, la 2…) i de cadascuna es guarda quan es va fer, si va resultar aprovada o rebutjada i les observacions. Quan una peça es retira del catàleg, desapareixen automàticament també les seues inspeccions.

Ampliació

Algunes peces es compren a proveïdors en lloc de fabricar-se. Com modelaries esta distinció? Planteja una especialització de PIEZA i decidix si és total o parcial, disjunta o solapada.

Exercici 21 · Comandància de Starship Troopers

Context

La comandància de la força de defensa vol registrar la seua operativa interna.

Enunciat

La comandància de la força de defensa vol ordenar el seu dia a dia. Els soldats —troopers— tenen un número de placa, un DNI, un nom, una categoria i una funció (pilot, agent…). Tots reben ordes d’un únic cap directe, i un cap pot tindre diversos subordinats.

A l’arsenal cada arma té un codi irrepetible, una classe i un nom. Un trooper en pot manejar diverses i de cada combinació s’anota quant sap usar-la, en una escala d'1 a 10.

Els bitxos que es capturen tenen un identificador, una raça, el lloc d’on vénen i un pes. Un o diversos troopers participen en la detenció d’un mateix bitxo i s’apunta el dia. Si el mateix soldat torna a atrapar el mateix bitxo un altre dia, això també queda registrat. Mentre estiguen a la comandància, els bitxos es tanquen en masmorres, que tenen un codi i una ubicació i no n’admeten més de quatre alhora.

A més, els bitxos intervenen en delictes, que tenen un número d’assalt i un jutjat instructor; de cada bitxo en cada delicte s’anota el càrrec principal. Un o diversos troopers investiguen el mateix delicte.

Ampliació

Cada trooper té una especialitat (pilot, agent, metge…) amb dades pròpies. Planteja una especialització de TROOPER, decidix si és total o parcial, disjunta o solapada, i redibuixa la part afectada.

Exercici 22 · Cases de Joc de Trons: castells, arquitectes i mecenatges

Context

George R. R. Martin vol documentar els castells de les grans cases de Poniente.

Enunciat

George RR Martin vol guardar una base de dades amb els castells que pertanyen a cada casa. Les cases són la Casa Stark, Tully, etc.

Cada Casa té assignat un número d’ordre sobre la base de l’any de la seua fundació; a més, de cadascuna d’elles es vol saber el nom (que és únic), l’any en què es va fundar, la localització, l’adreça (vall, muntanya i barranc) i els metres quadrats que té.

Cada Casa té una sèrie de Castells dels quals es vol guardar el seu codi (establit per cada Casa), nom, mesures, data i estil (gòtic, romànic, etc.) en què va ser construït i una descripció de la tècnica utilitzada per a construir-lo.

Cada castell és creat per un determinat arquitecte (del qual volem conéixer el seu nom, nacionalitat, data de naixement i data de defunció). A més, un arquitecte pot tindre un altre dels arquitectes que es troben en la BD com a mestre; al seu torn, un mestre pot ser-ho de diversos o de cap.

Els arquitectes poden pertànyer o no a una escola, de la qual es vol saber el seu nom, en quin país i data va aparéixer, i a quin estil pertany.

Els arquitectes poden tindre també un o diversos mecenes que els protegixen, dels quals volem conéixer el seu nom (pot repetir-se), país i ciutat de naixement, data de naixement i data de defunció. Al seu torn, un mateix mecenes pot ser-ho de diversos arquitectes. Es vol arreplegar la relació que hi ha entre un arquitecte i el seu mecenes. A més, es vol saber de cada mecenatge la data en què comença, la data en què acaba, en quina població va tindre lloc i volem saber quins castells van resultar de cada mecenatge.

Ampliació

Un castell pot ser fruit de diversos mecenatges (per exemple, començat amb un mecenes i acabat amb un altre). Com canvia la cardinalitat de resulta de? I el color del rombe?

Exercici 23 · Campionat de Quidditch

Context

Se celebrarà un campionat de quidditch entre seleccions de distints països.

Enunciat

Es va a celebrar un torneig de quidditch.

Al campionat participen jugadors i àrbitres; d’ambdós es vol conéixer el número de mag, nom, adreça, lloc i campionats en què han participat (com a jugador o com a àrbitre). Dels jugadors es precisa a més el nivell de joc en numèric i en els àrbitres la categoria (nacional, internacional). Recorda que la final de 1994 es va jugar entre els equips d’Irlanda i Bulgària.

Cap àrbitre no pot participar com a jugador.

Els països envien al campionat un conjunt de jugadors i àrbitres, encara que no tots els països envien seleccions (equip i àrbitres). Tot equip i àrbitre és enviat per un únic país. Un país pot ser representat per un altre país.

Cada país s’identifica per un número correlatiu segons el seu ordre alfabètic i interessa conéixer, a més del seu nom, el nombre de clubs de quidditch existents en ell.

Cada joc s’identifica per un número correlatiu (Cod-Q), el juguen dos equips i l’arbitra un àrbitre. Interessa registrar les partides que juga cada equip. Cal tindre en compte que un àrbitre no pot arbitrar equips enviats pel mateix país que l’ha enviat a ell.

Tot equip participa en almenys un joc.

Tant equips com àrbitres s’allotgen en un dels castells on es desenvolupen les partides; es vol conéixer en quin castell i en quines dates s’ha allotjat cadascun dels participants. Els equips poden no romandre a Hogwarts durant tot el campionat, sinó acudir quan han de jugar alguna partida, allotjant-se en el mateix o en un altre castell. De cada castell es vol conéixer el nom, l’adreça i el número de telèfon.

El campionat es desenvolupa al llarg d’una sèrie de jornades (any, mes, dia) i cada partida té lloc en una de les jornades, encara que no tinguen lloc partides en totes les jornades (pot haver-hi dies de descans).

Cada partida se celebra en un estadi dels que poden disposar els castells; es vol conéixer el nombre d’entrades venudes per a cada partida. De cada estadi es vol conéixer la capacitat i els mitjans de què disposa (ràdio, televisió, vídeo…) per a facilitar la retransmissió de les trobades. Un estadi pot disposar de diversos mitjans distints.

De cada partida es pretén registrar tots els moviments que la componen; la identificació de moviment s’establix sobre la base d’un número d’ordre dins de cada partida: per a cada moviment es guarden la jugada i un breu comentari realitzat per un expert.

Ampliació

Es vol distingir l’equip local del visitant. Proposa dues alternatives (dues relacions 1:N o una relació amb un atribut papel) i explica quina restricció textual necessita cadascuna.

Bloc 4 · Intermedi: EER

Diverses especialitzacions en un mateix model, cadenes d’entitats febles, ternàries amb atributs i casos d’integració complets.

Exercici 24 · Seguretat bancària: vigilants, bandes i atracaments

Context

La Policia i l’associació d’entitats bancàries volen una base de dades sobre seguretat i delictes.

Enunciat

Una empresa de seguretat ens demana el model de dades del seu treball amb els bancs. Cada entitat bancària té un codi i una seu; de cadascuna de les seues sucursals sabem l’adreça i quanta gent hi treballa. Les sucursals no tenen un número propi al món: el banc les numera, i dos bancs distints poden tindre cadascun la seua sucursal 1.

Els vigilants els contracten les sucursals. De cada vigilant guardem un codi, el seu DNI, el seu nom i quan va nàixer (l’edat ens interessa, però no volem haver d’actualitzar-la). Un vigilant sempre és d’un de dos tipus: els que van armats, dels quals anotem la puntuació a la prova de tir i el calibre de la seua arma, i els que no, dels quals basta saber si tenen titulació en arts marcials. Amb el temps, un mateix vigilant passa per diverses sucursals; cada contracte té la seua data i queda anotat si es va fer amb arma o sense.

D’altra banda, la policia ens passa dades dels detinguts per atracaments: codi, nom i cognoms. Alguns actuaven en banda (número de banda i grandària), i hi ha bandes que depenen d’una altra de major. Cada atracament que se’ls imputa implica un detingut, la sucursal que va patir el cop i el jutge que du el cas (clau del jutjat, nom i anys de servei); de l’atracament guardem quan va ocórrer, els anys de condemna i la indemnització.

Ampliació

Un detingut pot pertànyer a diverses bandes al llarg del temps. Quin atribut necessita ara la relació i com canvia la reflexiva de subordinació?

Exercici 25 · Club hípic: cavalls, boxes i lliçons

Context

Un club hípic gestiona la seua quadra, els seus socis, els seus instructors i les classes d’equitació.

Enunciat

Un club hípic vol deixar el quadern i portar les seues dades en una base de dades. De cada cavall coneixem el microxip, el nom, la raça i quan va nàixer. Uns són del club, i d’ells apuntem quan es van comprar i el que costa mantindre’ls al mes; uns altres són d’un soci que paga per tindre’ls al club, i llavors importa quant paga de pupil·latge i qui és l’amo. També volem saber de qui descendeixen: el pare i la mare d’un poltre, quan va nàixer ací, han de poder consultar-se, i un mateix cavall pot ser pare de molts poltres.

Les instal·lacions estan organitzades en pavellons amb codi i nom. En cada pavelló hi ha boxes que es numeren des de l'1 dins del seu, així que hi ha un box 1 en cada pavelló. Cada cavall viu en un únic box i mai no el compartirà amb un altre.

Els socis aporten el seu DNI i el seu nom. Qui dona classe són instructors, que tenen número de col·legiat, DNI, nom i titulació; uns ja són titulars i altres estan en pràctiques, i aquests últims sempre treballen sota la tutela d’un titular. Finalment, les classes: en cadascuna participen un soci, un instructor i un cavall, i s’anota el dia, l’hora, la pista i el nivell, que només pot ser iniciació, doma o salt.

Ampliació

Un cavall canvia de box amb el temps i es vol conservar l’historial d’ubicacions. Quina relació passa a ser N:M i amb quins atributs?

Exercici 26 · Hotel-balneari: allotjats, habitacions i tractaments

Context

Un hotel-balneari termal automatitza la gestió de hostes, instal·lacions i tractaments.

Enunciat

Un hotel amb balneari vol controlar qui s’allotja i quins tractaments rep. De cada client es guarda DNI, nom, cognoms i data de naixement. Els que dormen a l’hotel deixen una targeta de crèdit i la data en què pensen anar-se’n; els que només vénen a passar el dia deixen un telèfon per si hi ha una urgència. Ningú no és les dues coses a la vegada.

L’hotel té plantes, cadascuna amb el seu número, un nom i la quantitat d’habitacions que alberga. Les habitacions es numeren dins de la seua planta, de manera que l’habitació 1 de la tercera i l’habitació 1 de la huitena són habitacions distintes, i de cadascuna coneixem quantes persones hi caben. N’hi ha de luxe, amb els seus jacuzzis i els seus metres quadrats, i les normals, on interessa si admeten un llit extra i quin tipus de bany tenen. Cada vegada que un client s’allotja s’anota l’habitació i la data.

El personal té codi, nom i lloc. Alguns són terapeutes, i entre ells hi ha qui coordina altres: un terapeuta de categoria sènior s’encarrega de diversos júnior. Els tractaments (codi i nom) es reben sempre d’un terapeuta, per part d’un client, i del servei en queda constància de la data, l’hora, el que dura i qualsevol observació mèdica.

Ampliació

Una suite pot reformar-se i passar a estàndard. És compatible amb una especialització disjunta? Quina decisió de disseny caldria prendre?

Exercici 27 · Xarxa elèctrica: centrals, nodes i subministrament

Context

El Ministeri vol un sistema per a controlar la producció, el transport i el subministrament d’electricitat.

Enunciat

Una empresa que gestiona energia vol un model de la seua xarxa. Les centrals porten un codi, un nom que no es repeteix, la seua producció mitjana i quan van començar a funcionar. Cadascuna és exactament d’un d’aquests tipus: hidroelèctrica (riu, embassament i volum útil), tèrmica (combustible que crema i emissions) o renovable (quants generadors té i la superfície que capta).

De cada central es du un historial de revisions. No hi ha un número de revisió global: cada central compta les seues des d'1. De cadascuna importa quan es va fer, quina empresa la va fer i quant va costar.

L’electricitat circula per nodes de la xarxa, amb codi i nom, connectats entre ells per línies; cal saber la capacitat en kV i la longitud en km de cadascuna. Finalment, la venda a l’engròs: cada contracte se signa entre una central, una comercialitzadora (CIF i nom) i una zona de distribució (codi i nom), i arreplega els MWh pactats, la tarifa i el dia en què es va signar.

Ampliació

Les centrals renovables es divideixen al seu torn en solars i eòliques amb atributs propis. Afegeix una segona jerarquia davall RENOVABLE i raona com es classificaria.

Exercici 28 · Festival de música: edicions, escenaris i actuacions

Context

Un promotor organitza un festival que es repeteix cada any i vol guardar tot el seu històric.

Enunciat

Una promotora organitza festivals de música i vol conservar la seua història. Cada festival té codi, nom i ciutat, i es repeteix cada any; anomenem edició cada celebració, que es reconeix per l’any dins del seu festival (pot haver-hi una edició 2024 de diversos festivals distints) i de la qual guardem quan comença, quan acaba i l’aforament.

Cada edició alça els seus propis escenaris, reconeixibles pel nom dins de l’edició (el Principal, el d’Electrònica…), i dels quals es coneix la capacitat. En ells toquen artistes, amb codi, nom artístic i país. N’hi ha que actuen sols, i llavors volem l’instrument, i n’hi ha que són grup, i llavors interessa quants són. De cada actuació s’anota el dia, l’hora a la qual comença, quant dura i el caixet; un artista pot tornar a pisar el mateix escenari més d’una vegada.

El públic són assistents (DNI, nom i correu). Les entrades es numeren dins de cada edició, són d’un tipus (general, vip o abonament) i tenen preu. Una entrada la compra un únic assistent, però pot ser que algunes es queden sense vendre.

Ampliació

Els festivals tenen patrocinadors que aporten un import per edició. Afig aquesta relació i decideix amb quina entitat s’estableix. Quins atributs porta?

Exercici 29 · Grups de supervivents de l’apocalipsi zombi

Context

Any 2050: després d’una invasió zombi, els supervivents s’organitzen en grups i l’informàtic supervivent vol una base de dades amb ells.

Enunciat

Després del col·lapse, diversos grups de supervivents volen organitzar les seues dades per a repartir-se el treball. De cada grup hi ha un identificador, un nom, l’adreça del seu refugi, la província i el tipus d’activitat a la qual es dedica (recol·lecció, fabricar munició, atac…).

Els grups se sostenen amb les aportacions dels seus integrants: DNI, nom, adreça i província, el dia en què es van incorporar i la quota mensual que donen. Interessa també saber el que aporten a l’any, però aqueixa xifra es dedueix de la quota i no s’ha de guardar.

A més dels integrants hi ha qui treballa per al grup. Cada treballador té un número, un nom i una data d’ingrés, i és d’un de dos tipus: els mantinguts, que cobren en espècie, ocupen un càrrec i dels quals es du el compte de tot el que se’ls ha lliurat; i els voluntaris, dels quals es guarda l’edat, la professió i les hores que dediquen. Qui contribueix amb quota no pot ser alhora treballador del mateix grup.

El grup emprén tasques. Es numeren dins del grup i de cadascuna s’anota en quina zona lliure de zombis es fa i en quina part d’ella, l’objectiu i a quanta gent beneficia. Una tasca gran es pot descompondre en altres de més xicotetes, que són també tasques.

Ampliació

Un integrant pot pertànyer a diversos grups amb una quota diferent en cadascun. Què canvia en la relació forma part de? On van ara fecha_alta, cuota_mensual i aportación_anual?

Exercici 30 · Mostra gastronòmica: províncies, plats, restaurants i vins

Context

S’organitza una mostra de plats típics d’Espanya amb informació de les localitats, els restaurants, les visites i els vins que els acompanyen.

Enunciat

Una conselleria organitza una mostra gastronòmica i necessita unificar les dades dels participants. Les províncies tenen nom, extensió i capital. Les localitats tenen nom, grandària i habitants, i el nom no basta per a reconéixer-les: hi ha localitats del mateix nom en províncies distintes.

Cada plat típic porta el seu nom, diversos ingredients bàsics i la forma de preparar-lo. Un mateix plat es menja en moltes localitats i en una localitat es conserven molts plats; cada vegada que coincideixen s’anoten les variacions locals de la recepta.

Els restaurants són d’una localitat i tenen nom, adreça, telèfon, preu del menú del dia i aforament. Dues localitats poden tindre restaurants amb el mateix nom, però no pot haver-hi dos així en la mateixa. Cap restaurant no és genèric: tots s’han d’especialitzar en almenys un dels plats típics.

Cada localitat ofereix visites guiades, i el nom del lloc visitat no es repeteix dins de la localitat. Unes són culturals i tenen un horari; altres són industrials (fàbriques d’embotit, bodegues de sidra) i es concreten amb una persona de contacte i el seu telèfon.

Els patrocinadors són bodegues: CIF, nom del director, adreça de la seu i telèfon. Ofereixen vins, amb el seu codi, anyada, grau, color i textura. Un comité d’experts recomana quins vins acompanyen cada plat.

Ampliació

Els experts aconsellen un vi distint segons la temporada (hivern o estiu). Com canvia la relació entre PLATO i VINO? Es converteix en ternària?

Bloc 5 · Consolidació

Cinc exercicis molt difícils que combinen tot l’explicat en la unitat: entitats febles encadenades, relacions reflexives, ternàries, agregació, especialitzacions, atributs compostos, multivaluats i derivats, i restriccions que el diagrama no arreplega. Estan pensats per a tancar la unitat: sense guies ni indicacions, amb el diccionari de dades, les restriccions i les taules previstes.

Exercici 31 · Aerolínia: rutes, vols i tripulació

Context

Una aerolínia regional vol substituir els seus fulls de càlcul d’operacions per una base de dades única.

Enunciat

Una companyia aèria té un codi intern, un nom i un país. Disposa d’una flota d’aeronaus, cadascuna amb la seua matrícula i la data en què va entrar en servei, i cada aeronau és d’un model concret (fabricant, capacitat de passatgers i autonomia en quilòmetres) que pot estar representat per moltes aeronaus. Els aeroports es coneixen pel seu codi IATA i tenen nom, ciutat, país i unes coordenades (latitud i longitud) que sempre es manegen juntes. La companyia publica rutes entre parells d’aeroports, de les quals es guarda la distància; una ruta no és el mateix que un vol i només interessa que existisca.

Els vols no tenen un codi propi al món: «IB6250» l’opera cada dia la mateixa companyia, de manera que un vol s’identifica per la companyia, el número de vol i la data. De cada vol es calcula la durada real una vegada completat. Un vol es compon d’un o diversos trams numerats dins del vol (amb escales, el tram 1 pot ser València-Madrid i el 2, Madrid-Lima); cada tram ix d’un aeroport i arriba a un altre, té hora d’eixida i d’arribada i el fa una única aeronau, que al llarg del dia fa molts trams.

El personal té DNI, nom i data d’alta, i se’n calcula l’antiguitat. Hi ha pilots (llicència i hores de vol), tripulants de cabina (diversos idiomes) i instructors (especialitat). Hi ha empleats que no són res de l’anterior, com el personal de terra, i un pilot veterà pot ser també instructor. En cada tram treballen diversos empleats exercint un rol (comandant, copilot, cap de cabina…); de cada assignació s’anota l’hora de presentació. Un empleat pot tindre rols distints en trams distints, i en un mateix tram només un empleat pot ser comandant, però el diagrama no pot garantir-ho.

Els passatgers s’identifiquen pel seu passaport i tenen nom i diversos telèfons. Un passatger reserva plaça en un vol amb una tarifa (codi, nom i quilos d’equipatge inclosos); de la reserva es guarden el seient i el preu pagat. En un mateix vol un passatger només viatja amb una tarifa, però pot volar moltes vegades i amb tarifes distintes en vols distints.

Ampliació

L’aerolínia ofereix vols en codi compartit: el mateix vol es ven amb el número d’una altra companyia. Com canvia l’identificador de VUELO i quina relació nova necessites?

Exercici 32 · Hospital: ingressos, llits i atencions

Context

Un hospital comarcal vol informatitzar els ingressos, l’ocupació de llits i les prescripcions.

Enunciat

De cada pacient es conserva el número d’història clínica, el nom, la data de naixement (l’edat es calcula), les al·lèrgies (en pot tindre diverses o cap) i l’adreça, que el servei d’admissió necessita per parts: carrer, número, codi postal i localitat. Un pacient pot ingressar moltes vegades; cada ingrés es numera dins de la història del pacient (l’ingrés 1, el 2…) i guarda la data d’ingrés, la data d’alta si ja s’ha produït i el motiu. Un ingrés no té sentit sense el seu pacient.

L’hospital s’organitza en plantes, que s’identifiquen pel seu número i tenen un nom. Dins d’una planta les habitacions es numeren a partir d'1 i tenen un tipus (individual o doble); dins de cada habitació els llits es distingeixen per una lletra (A, B…). Cada planta té almenys una habitació i cada habitació almenys un llit. Un ingrés ocupa llits al llarg de l’estada, amb la data d’inici i la de fi de cada ocupació; el pacient pot canviar de llit o tornar a un llit que ja va ocupar, i un llit l’ocupen molts ingressos amb el temps.

El personal s’identifica per un codi i té nom i DNI. N’hi ha metges (especialitat i número de col·legiat), infermers (titulació) i docents (categoria), que són els que tutoritzen residents. Hi ha personal administratiu que no encaixa en cap dels tres grups, i és habitual que un metge siga també docent. Cada persona del personal té com a màxim un supervisor, que també és personal, i un supervisor pot tindre moltes persones al seu càrrec.

Un metge atén un ingrés concret (s’anota la data de la primera visita), i un ingrés l’atenen un o diversos metges. Sobre cada atenció el metge prescriu medicaments: de cada medicament es guarda el codi, el nom i diversos principis actius; de cada prescripció, la data, la dosi i la freqüència. No es prescriu «a un metge» ni «a un ingrés» per separat, sinó dins d’una atenció concreta.

Ampliació

Cal registrar quines proves diagnòstiques se sol·liciten en cada atenció i el seu resultat. Reutilitzes l’agregació? Quina cardinalitat té PRUEBA?

Exercici 33 · Logística: articles, llista de materials i magatzems

Context

Una fàbrica de mobiliari vol gestionar el seu catàleg, les seues compres i els seus magatzems en un únic sistema.

Enunciat

Tot el que la fàbrica compra, fabrica o ven és un article, amb un codi de referència (SKU), un nom, la unitat de mesura i un cost estàndard; el cost total es calcula a partir dels seus components. Cada article és d’un i només un d’aquests tipus: matèria primera (amb els seus dies de caducitat), component (amb la referència del seu plànol) o producte acabat (amb el preu de venda). Un article pot compondre’s d’altres articles, dels quals s’anota quantes unitats hi entren, i al seu torn ser component de molts altres: una cadira porta quatre potes, i la pota porta una quantitat de fusta.

La fàbrica té magatzems amb un codi, un nom i una adreça (carrer, codi postal i localitat). Un magatzem es divideix en ubicacions que es reconeixen pel passadís i el prestatge dins del magatzem (el passadís 3, prestatge 2 existeix en molts magatzems) i tenen una capacitat màxima en quilos. De cada article es produeixen o reben lots, numerats dins de l’article, amb data de fabricació i de caducitat. Un lot pot estar repartit en diverses ubicacions i una ubicació conté lots de diversos articles; s’anota quantes unitats hi ha.

Els proveïdors s’identifiquen pel seu CIF, tenen nom i diversos telèfons. Un proveïdor subministra molts articles i un article el subministren diversos proveïdors, amb un preu i un termini de lliurament que canvien en el temps: es guarda cada tarifa amb la seua data de vigència. Les comandes de compra les emet la fàbrica a un únic proveïdor; tenen un número, una data i un estat, i es componen de línies numerades dins de la comanda, amb l’article demanat, la quantitat i el preu unitari acordat. No tots els articles demanats han de ser dels que el proveïdor subministra habitualment.

Els operaris del magatzem (codi i nom) col·loquen lots en ubicacions; de cada col·locació s’anoten la data i la quantitat. Un mateix operari pot col·locar el mateix lot en la mateixa ubicació en dates distintes.

Ampliació

Algunes peces es fabriquen en diverses versions (v1, v2) i la llista de materials canvia segons la versió. Converteix la versió en entitat feble d’ARTÍCULO? Com queda es compon de?

Exercici 34 · Circuit de torneigs d’escacs

Context

Una federació d’escacs vol portar tots els seus torneigs, rondes i partides en una sola base de dades.

Enunciat

La federació organitza torneigs amb un codi, un nom i una seu formada per la ciutat i el país. Cada torneig és obert (amb una quota d’inscripció) o tancat (amb un Elo mínim per a participar); no hi ha torneigs d’un altre tipus ni dels dos alhora. Cada torneig se celebra diversos anys, i de cada edició es coneix l’any, les dates d’inici i fi i la borsa de premis; l’edició es reconeix sempre pel torneig i l’any.

Una edició es divideix en rondes numerades, i cada ronda té una data i diverses partides, que es numeren per tauler. De cada partida es guarden el resultat i la durada en minuts, que es calcula i no s’emmagatzema. Una partida enfronta un jugador amb blanques i un altre amb negres; les dues relacions són distintes perquè el color importa. La dirigeix un àrbitre principal i l’ajuden diversos àrbitres assistents, que al seu torn poden ser principals d’altres partides.

Els jugadors tenen una llicència, un nom, un país, una data de naixement i diversos títols (mestre, gran mestre…). Un jugador s’inscriu en les edicions en què vol jugar, amb l’Elo que tenia en inscriure’s. Cada temporada un jugador està fitxat per un club com a màxim; el club té un codi, un nom i una ciutat, i s’anota el dorsal del jugador en eixa temporada. Un jugador pot canviar de club entre temporades i un club fitxa molts jugadors.

Cada edició reparteix premis numerats per lloc (el 1r, el 2n…) amb un import, que s’enduen jugadors concrets; un premi només pot guanyar-lo un jugador, i un jugador pot guanyar diversos premis en edicions distintes. Totes les edicions reparteixen almenys un premi.

Ampliació

La federació vol guardar els moviments de cada partida en ordre. Quina entitat nova necessites i de qui és feble? Quin identificador complet té?

Exercici 35 · Producció d’una sèrie de televisió

Context

Una productora vol portar el seguiment de les seues sèries, des del guió fins a l’emissió.

Enunciat

De cada sèrie es guarden un codi, el títol, l’any d’estrena i els gèneres (pot ser més d’un). Una sèrie es divideix en temporades, numerades dins de la sèrie, amb el seu any d’emissió; cada temporada té almenys un episodi, que es numera dins de la temporada i té títol, durada en minuts i data d’estrena. Algunes sèries naixen com a derivades d’una altra (spin-off): una sèrie pot tindre moltes derivades, però cada derivada procedeix, com a màxim, d’una sèrie original.

Les persones que treballen a les sèries tenen un codi, un nom, una nacionalitat i una data de naixement, i se’n calcula l’edat. Cada persona és actor (amb la seua alçada), director (amb el seu estil) o guionista (amb la seua especialitat), o diverses coses alhora: hi ha directors que també escriuen i actors que dirigeixen. No es guarden persones que no encaixen en cap dels tres grups. Cada episodi el dirigeix un únic director, que dirigeix molts episodis; l’escriuen diversos guionistes, a cadascun dels quals s’assigna un percentatge d’autoria, i cada guionista escriu en molts episodis.

Els personatges pertanyen a una sèrie i es reconeixen pel seu nom dins d’ella (hi ha un «Alex» en moltes sèries), amb una descripció. En un episodi concret un personatge l’interpreta un actor, del qual es guarden els minuts en pantalla; el mateix personatge pot ser interpretat per actors distints en episodis distints (de xiquet i d’adult), però en un mateix episodi mai per més d’un.

Els episodis s’emeten en cadenes (CIF i nom), i de cada emissió s’anota la data i l’audiència; un episodi es pot emetre en diverses cadenes i diverses vegades en la mateixa. També es roda en localitzacions, amb un codi, un tipus i una adreça composta de carrer, ciutat i país; de cada episodi i localització s’anota el nombre de jornades de rodatge.

Ampliació

Els actors poden interpretar diversos personatges en el mateix episodi (doble paper). Què canvia en les cardinalitats d’interpreta?